Francesc Orench torna a sorprendre amb una nova proposta artística que posa el focus en l’experimentació, el color i la capacitat de reconstruir la realitat a través de la pintura. L’artista blanenc presenta a Casa Saladrigas l’exposició Deconstrucció, una mostra formada per 45 obres que revelen l’evolució d’un llenguatge pictòric propi, carregat de força, optimisme i una intensa energia vital.
Les composicions d’Orench destaquen per una explosió de colors, formes i textures que transmeten una mirada positiva sobre l’existència. Els seus quadres, plens de llum i moviment, conviden l’espectador a endinsar-se en paisatges imaginats, escenes suggerides i atmosferes que oscil·len entre la figuració i l’abstracció. Una pintura que neix de l’emoció i que busca despertar sensacions més enllà de la representació estricta.
La trajectòria vital de Francesc Orench està marcada per una doble vessant aparentment allunyada: la professional i l’artística. Llicenciat en Criminologia i Arquitectura Tècnica, durant anys va desenvolupar la seva tasca com a sots-inspector dels Mossos d’Esquadra, dins de l’Àrea d’Anàlisi i Requeriments Judicials de l’Àrea Bàsica Policial de la Selva Litoral. Una activitat vinculada a la investigació i la responsabilitat que contrastava amb la llibertat expressiva i el caràcter lluminós de la seva obra pictòrica.

Malgrat aquesta dedicació professional, la pintura sempre va formar part de la seva vida. La seva relació amb l’art va començar durant l’adolescència, als anys setanta, quan va descobrir el plaer de crear amb els pinzells i els colors. Amb el pas dels anys, les obligacions laborals i familiars van apartar temporalment aquesta faceta, però fa prop de dues dècades va recuperar la seva vocació artística i va reprendre el camí de la pintura amb renovada intensitat.
Els primers treballs d’Orench estaven influïts per moviments com el surrealisme, l’art naïf, el fauvisme i l’impressionisme. Amb el temps, però, el seu estil ha anat evolucionant de manera natural, sense ruptures imposades, fins arribar a una pintura més lliure i personal, situada entre el figuratiu i un impressionisme abstracte de gran expressivitat.
La seva obra convida a descobrir espais que poden recordar paisatges reals, especialment racons del seu entorn més proper, però també territoris inventats que neixen de la imaginació. En cada peça, el color assumeix un paper protagonista i es converteix en una eina per transmetre emocions, records i una particular manera d’entendre la vida.
Tot i que la seva producció artística té una forta vinculació amb Blanes, on es concentra bona part de la seva obra, les seves pintures també han arribat a col·leccions i espais de Barcelona, Girona, Califòrnia i Holanda.