Exposicions
Camins salvatges explora el paisatge com a espai viu de creació escènica
La nova proposta d’Irregulars converteix la caminada en una experiència coreogràfica immersiva que dialoga amb la memòria, la transhumància i les formes de vida vinculades al territori.
Camins salvatges és la nova creació de la companyia Irregulars, un projecte que situa el paisatge al centre de l'experiència artística i que entén el territori no com un simple escenari, sinó com un agent actiu de la dramatúrgia. Concebuda com una peça itinerant, la proposta convida el públic a caminar i habitar un espai compartit on la dansa, la veu i el paisatge s'entrellacen per generar una experiència immersiva que dissol les fronteres convencionals entre espectador i intèrpret.
Durant el recorregut, les participants són guiades per una veu en directe que acompanya els seus passos mentre desplega relats, records i ficcions vinculats als indrets travessats. El paisatge es transforma progressivament en arxiu, escenari i espai d'imaginació, fent que cada desplaçament estableixi un diàleg subtil entre la realitat visible i els imaginaris que habiten el territori. El resultat és una proposta que transita entre la vulnerabilitat individual i la força de l'experiència col·lectiva.
La creació parteix d'una recerca desenvolupada entre el 2024 i el 2025 als Pirineus per la directora de la companyia, Azucena Momo. Aquest treball de camp, basat en l'escolta i la convivència amb pastores i ramaderes, recull testimonis i reflexions sobre la ramaderia extensiva, la transhumància i les formes de relació entre humans, animals i paisatge. Lluny de convertir aquest univers en una representació folklòrica o documental, el projecte incorpora aquestes vivències com a matèria viva de la seva investigació artística.
La pràctica de caminar esdevé així una metodologia de coneixement. Inspirant-se en els desplaçaments quotidians dels ramats i en la manera com les pastores interpreten el terreny, Camins salvatges proposa una lectura coreogràfica del territori en què el moviment deixa de situar exclusivament el cos humà al centre. La dansa apareix com una xarxa de relacions entre persones, animals, vegetació, relleu, climatologia i temps, ampliant la noció mateixa de coreografia.
Aquest plantejament connecta amb una línia de pensament pròpia de les arts vives contemporànies, que entenen la creació artística com una forma de producció de coneixement. El cos es converteix en una eina per llegir el paisatge i la caminada en una pràctica d'atenció capaç de generar noves formes de percebre l'entorn. La proposta convida a escoltar els ritmes propis del territori i a experimentar-lo des d'una sensibilitat compartida, més que no pas a contemplar-lo des de la distància.
La decisió de desenvolupar l'espectacle a l'espai públic respon a aquesta mateixa voluntat. Camins, pobles i persones formen part de la dramatúrgia, integrant-se en una experiència que es construeix en diàleg constant amb el lloc on es presenta. D'aquesta manera, la peça reforça una idea de la dansa com a pràctica relacional, capaç d'establir vincles entre els cossos i l'espai que habiten.
Amb Camins salvatges, Irregulars continua desplegant una recerca artística que troba en la cruïlla entre la dansa, la veu i el paisatge un espai de descoberta i transformació. Des de la seva fundació el 2020 per l'artista empordanesa Azucena Momo, la companyia ha convertit el territori en matèria sensible de creació, on cada cos, cada camí i cada trobada obren noves possibilitats de relació. Les seves propostes conviden el públic no només a observar, sinó a habitar l'experiència des de dins, fent de la presència compartida el veritable centre de l'acció. En aquest horitzó, la dansa es revela com un gest d'escolta i de resistència, un llenguatge obert que reconnecta les persones amb el paisatge, amb els altres i amb els ritmes profunds que sostenen la vida.
Et poden
Interessar
...
