Exposicions
Entre dos mons, camins i les noves cartografies de la memòria
La mostra, comissariada per Manuel Pomar i Clément Postec, reuneix una dotzena d'artistes vinculats a Occitània en un recorregut expositiu que es podrà visitar a Andorra del 21 de juliol al 3 d’octubre.
L'exposició Entre dos mons, camins, oberta del 21 de juliol al 3 d'octubre a la Sala d’Exposicions d’Andorra, s'inscriu en un dels debats més rellevants de l'art contemporani: la revisió de les nocions d'identitat, pertinença i memòria en un context marcat per les migracions i la mobilitat constant. Lluny d'entendre l'exili o la diàspora com a categories tancades, la proposta comissariada per Manuel Pomar i Clément Postec planteja un camí de mirades d’aquests conceptes com a espais de negociació, transformació i producció de nous imaginaris.
La mostra reuneix les obres d'Anne Deguelle, Charly Aubry, Joy Charpentier, Eglė Šimkus, Elso Dewever Stragiotti, Lucille Martinez, Marion Mounic, Melika Sadeghzadeh, Safouane Ben Slama, Socheata Aing, Lilie Pinot i Won Jy, artistes que comparteixen una vinculació amb Occitània, ja sigui perquè hi han nascut, hi resideixen, hi han estudiat o hi desenvolupen la seva pràctica. Aquest vincle territorial, però, no es presenta com una identitat homogènia, sinó com un punt de partida des del qual emergeixen trajectòries marcades per la pluralitat d'orígens, llengües i experiències.
Obra de Joy Charpentier.
El concepte que articula l'exposició és precisament aquest espai "entre dos", un territori liminal que escapa de les categories fixes. Entre dos països, dues llengües, dues generacions o dues memòries, les obres qüestionen les narratives lineals sobre la identitat i proposen entendre-la com un procés en construcció permanent. Els recorreguts vitals dels artistes es tradueixen en formes visuals que fan visible la complexitat dels desplaçaments i les tensions entre arrelament i moviment.
Un dels encerts del projecte és evitar una lectura exclusivament documental o testimonial de les experiències migratòries. Les peces dialoguen des de registres diversos —escultura, fotografia, vídeo, instal·lació, document i performance— per construir un relat coral on els records familiars, els silencis heretats, les absències i els gestos quotidians adquireixen una dimensió política. L'experiència individual esdevé així una via per abordar qüestions col·lectives sense caure en discursos essencialistes ni en representacions estereotipades de l'exili.
Obra de Marion Mounic.
En aquest sentit, Entre dos mons, camins s'alinea amb una línia de pràctiques curatorials que entenen l'exposició com un espai de recerca més que no pas com un dispositiu de resposta. Les obres no ofereixen conclusions tancades, sinó que generen zones de fricció entre memòria i present, entre document i ficció, entre història personal i relat compartit. El visitant és convidat a recórrer aquest territori inestable, on la identitat es construeix des de la convivència de múltiples temporalitats i experiències.
L'exposició s'emmarca en Le Nouveau Printemps, el festival anual de creació contemporània de Tolosa, i ha estat organitzada en col·laboració amb Lieu-Commun, Air de Midi i Documents d'Artistes Occitanie. Aquesta xarxa institucional reforça una mirada transfronterera sobre la creació contemporània i consolida el projecte com una plataforma per explorar les relacions entre territori, memòria i pràctiques artístiques en el context europeu actual.
Obra de Socheata Aing.
Et poden
Interessar
...
