Exposicions
Carlos Medina i Pedro Tagliafico tracen els camins invisibles de la percepció
La galeria Durban Segnini Gallery, en col·laboració amb Alonso Garcés Galería, presenta The Silent Paths , una exposició que posa en diàleg les obres dels artistes veneçolans Carlos Medina (1953) i Pedro Tagliafico (1944-2020). La mostra, que es podrà visitar de l'11 d'abril al 7 d'agost de 2026, proposa un recorregut per dues trajectòries singulars que exploren els límits entre allò visible i allò invisible, entre la presència física i allò que només pot ser intuït.
L'exposició coincideix amb la celebració dels 50 anys de carrera artística de Carlos Medina i recorda la primera mostra amb Galeria Durban a Caracas durant la dècada dels vuitanta. Mitjançant una selecció d'obres dels dos creadors, The Silent Paths estableix una conversa al voltant de l'espai, la geometria i la capacitat de l'art per suggerir realitats que escapen de la percepció immediata.
Les obres de Medina s'articulen a partir d'estructures gairebé immaterials que evoquen forces invisibles presents a l'univers. Des dels anys setanta, l'artista ha investigat la presència dels neutrins, partícules elementals de massa gairebé inexistent capaces de travessar la matèria sense deixar petjada. Aquesta aproximació científica i poètica es tradueix en dibuixos espacials, escultures i instal·lacions on la matèria es converteix en un fràgil vehicle cap a allò intangible.
Els seus Dibuixos espacials i les seves intervencions transparents, com Clouds and Rain , busquen representar allò que sembla impossible de representar: energies, moviments i presències que romanen ocultes però que formen part de la nostra experiència del món.
Per la seva banda, Pedro Tagliafico va desenvolupar una investigació constant sobre la línia com a punt de partida i com a límit. Les retícules geomètriques neixen d'un procés meditat i repetitiu en què les estructures apareixen, es transformen i desapareixen, generant espais oberts a la reflexió. Les composicions exploren la relació entre ordre i buit, entre construcció i dissolució, en un moviment continu cap a la idea d'infinit.
L'exposició planteja així un espai de contemplació pausada on les obres no imposen significats tancats, sinó que conviden l'espectador a descobrir recorreguts silenciosos. Medina i Tagliafico construeixen camins que no estan assenyalats de forma explícita, sinó que apareixen a través de la intuïció: trajectòries subtils entre la forma i la seva desaparició, entre allò que és present i allò que roman ocult.
Et poden
Interessar
...
