Exposicions
La revolució silenciosa dels tubs fluorescents amb Dan Flavin
La Fundació Venet presenta fins al 3 d'octubre l'exposició Dan Flavin: Simple Fluorescent Tubes , una mostra comissariada per Erik Verhagen que reuneix obres realitzades entre el 1963 i el 1990 i que permet recórrer l'evolució d'un dels noms essencials del minimalisme nord-americà.
Dan Flavin (1933-1996) va crear el 1963 la seva primera obra amb tubs fluorescents: The diagonal of May 25, 1963 (to Constantin Brancusi) . Aquella peça, formada per un únic tub col·locat en diagonal, anticipava els principis que en marcarien tota la trajectòria. Des d'aleshores, l'artista va renunciar a qualsevol intervenció manual sobre l'obra i va centrar la pràctica exclusivament en materials comercials disponibles, especialment els tubs fluorescents, que va convertir en protagonistes d'una nova concepció escultòrica.
L'aparent senzillesa de les seves peces amagava una investigació profunda sobre la forma, l'espai i la percepció. Flavin treballava amb estructures geomètriques depurades que podien multiplicar-se en infinites variacions: modificava les dimensions dels tubs, la seva disposició, quantitat, orientació o configuració per generar composicions simètriques o asimètriques, instal·lades directament a terra, suspeses en altura o integrades en parets i cantons.
Precisament els cantons dels espais arquitectònics van tenir un paper fonamental a la seva obra. Flavin no els considerava simples suports neutres, sinó elements actius que condicionaven l'experiència de l'espectador. En embolicar-les o recórrer-les amb llum, les instal·lacions revelaven l'arquitectura i transformaven la relació entre l'obra, el lloc i qui la contempla.
A la investigació formal se sumava una dimensió cromàtica essencial. La llum fluorescent va permetre a l'artista desplegar un ampli ventall de tonalitats que connectaven la pràctica amb una llarga tradició pictòrica. Encara associat habitualment al minimalisme, Flavin va mantenir un vincle amb la història de l'art que es feia visible en obres com els seus cèlebres Monuments to Tatlin , homenatge a l'artista constructivista rus Vladímir Tatlin, o la seva referència a Constantin Brancusi.
La selecció presentada a la Fundació Venet reflecteix la diversitat d‟una trajectòria marcada per l‟exploració d‟un medi aparentment immaterial. Els tubs fluorescents, lluny de limitar-se a il·luminar un espai, esdevenen una matèria capaç de construir atmosferes, alterar els límits físics de l'arquitectura i generar una experiència canviant per al visitant.
L'obra de Flavin planteja així una paradoxa: utilitza un objecte industrial, produït en sèrie i desproveït de qualsevol gest artesanal, per crear peces úniques i irrepetibles. Les seves instal·lacions no ocupen simplement un espai; ho transformen i fan que la llum adquireixi una presència escultòrica pròpia.
En paraules d'Erik Verhagen, les obres reunides en aquesta exposició mostren la dificultat de definir una pràctica basada en la immaterialitat: una matèria lluminosa que construeix un espai suspès, de contorns indefinits, on l'espectador i l'obra acaben formant part d'una mateixa experiència.
Et poden
Interessar
...
