Notícies
Figueres revisita l’inici de la Guerra d’Espanya a través de la mirada d’Agustí Centelles
Ricard Martínez protagonitza una xerrada que commemora els 90 anys del cop d’estat del juliol de 1936 i reivindica la fotografia com a eina per entendre la memòria, el conflicte i la construcció visual de la història
El proper dijous 16 de juliol, Figueres acollirà la xerrada Veure començar una guerra. Agustí Centelles i la construcció visual d’un conflicte, a càrrec del fotògraf, artista visual i investigador Ricard Martínez Teruel. La proposta s’emmarca en la commemoració del 90è aniversari de l’esclat de la Guerra d’Espanya, un episodi clau per comprendre la història contemporània de l’Estat espanyol i, també, de l’Europa del segle XX.
Aquest mes de juliol es recorda el 90è aniversari del cop d’estat de 1936, l’aixecament militar que va precipitar l’inici d’un conflicte que marcaria de manera profunda la vida política, social i cultural del país. El fracàs parcial d’aquell cop —impulsat pels militars amb el suport d’una trama civil— va desembocar en una guerra oberta entre els dos bàndols en disputa. En aquest desenllaç hi va tenir un paper determinant la resistència als carrers de Barcelona des de les primeres hores del 19 de juliol.
A la capital catalana, l’anomenat alzamiento nacional es va traduir en un enfrontament armat en què les classes populars, amb el suport dels cossos policials lleials a la República, van aconseguir derrotar la rebel·lió militar sorgida de les casernes. La victòria republicana a Barcelona va ser decisiva: va donar impuls i legitimitat a altres ciutats com Madrid o València, que també es van mantenir fidels a la legalitat republicana.
Aquelles hores convulses van quedar fixades per l’objectiu de diversos reporters gràfics, que van convertir la batalla urbana de Barcelona en un dels primers grans relats visuals de la guerra. Les imatges publicades a la premsa nacional i internacional no només documentaven els fets: també contribuïen a construir la narrativa d’un conflicte que acabava d’esclatar. Fotògrafs com Sagarra, Pérez de Rozas o Agustí Centelles van seguir de prop aquells esdeveniments, però va ser Centelles —el més jove de tots ells en aquell moment— qui va intuir amb més claredat la transcendència històrica del que estava passant.
Centelles es va convertir així en el reporter que va prendre més fotografies durant aquelles hores decisives. D’entre totes, algunes han esdevingut icòniques, com la dels guàrdies d’assalt parapetats rere una barricada de cavalls morts, una imatge que amb el temps s’ha consolidat com una de les representacions més potents i recognoscibles de la Guerra Civil.
La conferència de Figueres proposa acostar-se als fets del juliol del 36 des de la perspectiva de la fotografia i, especialment, de la seva capacitat per modelar la memòria col·lectiva. Per fer-ho, comptarà amb la presència de Ricard Martínez Teruel, artista visual, fotògraf, historiador, docent i fundador del projecte Arqueologia del Punt de Vista.
Martínez centra bona part del seu treball en la refotografia, una disciplina que posa en relació dues o més imatges preses des d’un mateix punt de vista en moments diferents del temps, sovint separades per dècades. Més enllà de l’exercici formal, aquesta pràctica esdevé una eina crítica per analitzar la relació entre imatge, memòria i territori, i per entendre com les fotografies del passat condicionen la nostra mirada sobre el present.
A través de projectes que combinen recerca històrica i creació visual, Martínez ha investigat com determinades imatges acaben configurant els paisatges culturals i la manera com una societat recorda els seus episodis més traumàtics. En aquesta ocasió, la seva intervenció se centrarà en el reportatge que Agustí Centelles va realitzar el 19 de juliol de 1936 a Barcelona, un conjunt d’imatges fonamental per entendre no només l’esclat de la guerra, sinó també la construcció visual d’aquell moment fundacional del conflicte.
Et poden
Interessar
...
