Exposicions
Sylvia Fernández converteix la pintura en un territori de memòria, cos i natura amb 'Pertànyer'
Crisis Galería presenta Pertenecer , la més recent exposició individual de l'artista peruana Sylvia Fernández, una mostra que inaugura dimecres 8 de juliol i que reuneix un nou conjunt d'obres pictòriques en què l'artista aprofundeix una investigació visual i emocional que desenvolupa en els darrers anys.
Més que una sèrie de pintures, Pertànyer es planteja com una indagació oberta sobre allò que ens vincula i ens constitueix. O, com suggereix la seva pròpia ressonància interna, potser també com un “Pertanyer”: una pregunta sobre què significa habitar un cos, una memòria, un paisatge o una llum. A què pertanyem? A qui? Des d'on es construeix aquesta sensació d'arrelament —o de desplaçament— que travessa l'experiència humana?
En aquesta nova etapa del seu treball, Fernández proposa una pintura que sorgeix menys des de la planificació que no pas des de la intuïció. Les imatges apareixen com si emergissin d'un reconeixement sensible: una cosa que no necessàriament té una forma definida, però sí una presència, una emoció, una veritat interior. La seva pintura s'activa així com un espai de revelació on la sensació antecedeix el discurs i la matèria es converteix en llenguatge.
Sylvia Fernández, Quan cau la nit, 2026.
La relació entre el cos i la natura —eix persistent en sèries anteriors com Converses amb Carmen i Tornem— adquireix aquí una dimensió més explícita i íntima. A Pertànyer , la naturalesa no funciona només com a escenari o referència visual, sinó com a pont simbòlic, com a poètica del que és orgànic i com a detonant de memòria. A través de gestos pictòrics, capes de color i una paleta en trànsit constant, l'artista evoca microorganismes en expansió, cartografies internes i el passatge de la llum del dia cap a la nit. El temps, el color i la pinzellada operen com a coordenades d'una brúixola afectiva.
La mostra aborda la pertinença com una experiència múltiple, canviant i en transformació permanent. El cos femení apareix com un territori de descobriment: un espai que va des del cel·lular fins a les extremitats que conserven rastres de memòria. També emergeix la vivència d'habitar l'estranger, entesa no només com a desarrelament, sinó com una forma de no-pertinença fèrtil, capaç d'obrir noves possibilitats de percepció i creació. A això s'hi afegeix la ment, concebuda com un lloc on l'imaginari es pot desplegar sense restriccions, i la pintura mateixa, afirmada com l'espai on allò invisible troba forma.
En aquesta cruïlla entre allò íntim i allò simbòlic, allò realista, allò abstracte i allò surreal conviuen sense necessitat de resoldre's. A Pertànyer , aquestes dimensions no es presenten de manera lineal ni jeràrquica: coexisteixen, es contaminen i dialoguen entre si. El resultat és una exposició que no cerca oferir respostes tancades, sinó obrir un camp de sensibilitat des del qual pensar la pertinença com un procés viu, inestable i profundament humà.
Sylvia Fernández, Pertànyer, 2026.
Et poden
Interessar
...
