Avinyó celebra l’herència artística d’Angladon i Martin

De juny a agost de 2026, el Museu Angladon – Collection Jacques Doucet d’Avinyó dedica una gran exposició a dues figures essencials de la seva història: Jean Angladon i Paulette Martin. Sota el títol Un companyonatge artístic. Jean Angladon et Paulette Martin, la mostra ret homenatge a la parella que va donar origen al museu i proposa una immersió íntima en el seu univers creatiu i humà.

Jean Angladon i Paulette Martin van ser molt més que un matrimoni unit per l’art. Van compartir una vida d’atelier, una mirada sensible sobre la creació i una complicitat artística poc comuna. Pintors i gravadors, van desenvolupar una obra en paral·lel marcada per l’escolta mútua, el diàleg constant i, en ocasions, la inspiració en uns mateixos motius, sempre reinterpretats des de llenguatges personals i sensibilitats singulars. Aquest “companyonatge artístic” és precisament el fil conductor d’una exposició que, trenta anys després de l’obertura del museu que porta el seu nom, els torna al centre del relat.

La mostra s’inscriu en el mateix espai on van viure i crear: un hôtel particulier del vell Avinyó, transformat avui en museu gràcies a la seva voluntat. En aquest entorn, Jean Angladon i Paulette Martin van conviure envoltats dels tresors heretats del seu oncle avi Jacques Doucet, gran modista de la Belle Époque i mecenes de les avantguardes. La seva col·lecció, excepcional tant per la qualitat com per la sensibilitat amb què va ser reunida, inclou obres mestres de Sisley, Van Gogh, Modigliani, Cézanne, Degas, Manet, Picasso i altres noms fonamentals de l’art modern.

Després de la mort de la parella, el seu desig era clar: convertir la seva residència en un museu i obrir al públic tant la col·lecció heretada com la memòria del seu propi treball artístic. Aquest llegat es materialitza avui en el Museu Angladon, una institució singular dins el panorama cultural d’Avinyó, on la col·lecció Jacques Doucet conviu amb l’empremta personal dels seus hereus. L’exposició actual recupera aquesta doble dimensió —la dels col·leccionistes i la dels creadors— i presenta prop de 170 obres de Jean Angladon i Paulette Martin en un muntatge que evoca l’atmosfera del seu taller i la intimitat del seu procés creatiu.

La pregunta que plana sobre la mostra és tan simple com reveladora: qui van ser realment Jean Angladon i Paulette Martin? Sovint recordats sobretot per haver fet possible el museu, aquesta exposició restitueix la seva identitat d’artistes. Al mateix temps, posa en valor la seva tasca com a hereus i transmissors d’un patrimoni extraordinari, gràcies al qual Avinyó conserva avui un conjunt d’obres de referència internacional.

Aquest homenatge arriba en un moment de renovat impuls per a la institució. Recentment, Gilles Muller ha estat elegit president de la Fondation Angladon-Dubrujeaud, succeint Philippe Lechat. Provençal i avinyonès d’adopció, Muller ha expressat la voluntat d’ampliar la notorietat del museu i reforçar-ne la projecció, tant a escala nacional com internacional. La seva ambició és consolidar el Museu Angladon com una "casa representativa de l’esperit d’una col·lecció i de l’art de viure avinyonès", i fer-ne un actor central en l’atractiu cultural del territori.

Aquest objectiu s’inscriu en una línia de treball ja iniciada per Philippe Lechat, que havia posat sobre la taula la necessitat d’un pla d’acció i de comunicació per assegurar el futur d’una institució que viu exclusivament dels seus propis recursos. La nova presidència vol aprofundir en aquesta estratègia i treballar estretament amb els equips de la fundació, els representants públics i els agents culturals per reforçar el renom internacional del museu i, amb ell, la marca Avinyó.

El perfil de Gilles Muller sembla respondre a aquesta nova etapa. Resident a la Provença des de fa quinze anys i a Avinyó des de fa set, és llicenciat en Ciències Polítiques i ha desenvolupat la seva trajectòria en l’àmbit de les federacions professionals vinculades a l’art de viure. Al capdavant de la seva pròpia empresa de relacions públiques, ha treballat amb actors de la creació i institucions culturals, i ha impulsat iniciatives de projecció internacional com les campanyes Paris, Capitale de la Création. També ha presidit l’Associació Europea Museum et Industries i manté un compromís personal amb diverses manifestacions artístiques.

En aquest context, l’exposició dedicada a Jean Angladon i Paulette Martin pren un valor simbòlic especial. No és només una revisió del passat, sinó també una afirmació del present i del futur del museu. Redescobrir els seus fundadors és, alhora, reafirmar la singularitat d’una institució nascuda de la passió per l’art, de la voluntat de compartir un patrimoni i de l’estreta unió entre vida i creació.