Exposicions
Luca Freschi, arqueologies del temps a Sine Die
El Centre d’Artesania Catalunya acull fins al 13 de setembre una exposició que converteix la ceràmica i la terracota en vestigis d’una memòria imaginada, entre la tradició clàssica, la fragilitat del temps i la poètica de l’objecte.
El Centre d’Artesania Catalunya acull fins al 13 de setembre l’exposició Sine Die, dedicada a l’obra de Luca Freschi (Forlimpopoli, Itàlia, 1982), una de les veus més singulars de l’escultura contemporània vinculada a la ceràmica i la terracota. Comissariada per Isaac Candelario, la mostra proposa una immersió en un univers artístic on el temps, la memòria i la persistència dels objectes esdevenen eixos centrals d’una pràctica que oscil·la entre l’arqueologia, la ficció i el record.
El títol de l’exposició, Sine Die —expressió llatina que significa 'sense una data determinada'—, apunta ja a una temporalitat oberta, indefinida i suspesa, una idea que travessa de cap a peus la producció de Freschi. A través de la terracota i la ceràmica vidriada, l’artista construeix escultures, assemblatges i grans paviments que semblen emergir d’un temps imprecís, com si fossin vestigis d’una civilització perduda o fragments d’una memòria col·lectiva encara en procés de sedimentació.
L’obra de Freschi parteix sovint d’elements perfectament recognoscibles —gerres, fragments anatòmics, fruites, eines o restes arquitectòniques— que reprodueix mitjançant motlles per després reorganitzar-los en composicions denses, estratificades i carregades de simbolisme. El seu gest no és, però, el d’un arqueòleg que documenta el passat amb voluntat de fidelitat, sinó el d’un creador que el reinventa. En aquest procés, els objectes deixen de ser simples restes materials per convertir-se en rastres d’experiències possibles, cultures imaginades i memòries latents.
Aquesta dimensió converteix Freschi en una mena de 'col·leccionista del temps'. Les seves peces funcionen com a càpsules de memòria capaces de retenir allò efímer abans no desaparegui, preservant-ne la fragilitat i la càrrega emocional. En aquest sentit, la seva pràctica dialoga amb la concepció proustiana de la memòria: igual que a A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, els objectes quotidians esdevenen detonants d’evocacions, emocions i records adormits.
Entre la referència a la tradició clàssica, l’eco de la vanitas barroca i una sensibilitat plenament contemporània, Luca Freschi construeix un univers visual on passat i present conviuen de manera constant. Les seves obres no apel·len tant a la nostàlgia com a la necessitat de retenir fragments de memòria davant la inevitable erosió del temps. Sine Die es presenta, així, com una reflexió poètica sobre allò que perdura, sobre el que queda quan tot sembla destinat a desaparèixer.
L’exposició es pot visitar al Centre d’Artesania Catalunya fins al 13 de setembre.
Et poden
Interessar
...
