Exposicions
Dissenys habitats: el diàleg silenciós entre Helena Almeida i Chema Madoz
A la ciutat de Tolosa, la Galerie le Château d'Eau acull l'exposició Helena Almeida | Chema Madoz. Dissenys habitats , una proposta que es podrà visitar fins al 23 d'agost i que convida a entrar a la rebotiga de la creació artística. Més que una mostra d'obres acabades, el projecte se centra en allò que habitualment roman ocult: els esbossos, les idees en germen i els objectes en transformació.
L'exposició articula un diàleg inesperat entre dues figures fonamentals de la fotografia contemporània: Helena Almeida i Chema Madoz. Tot i que les seves trajectòries i estètiques difereixen profundament, el projecte revela una afinitat essencial: tots dos entenen la imatge com un espai de construcció mental abans que com a mera representació del món.
La mostra posa en relació dibuixos, quaderns, objectes intervinguts i materials preparatoris que poques vegades s'exhibeixen. En aquest territori íntim, la fotografia apareix com a conseqüència final d'un pensament visual previ, gairebé sempre silenciós.
El títol Dissenys habitats reprèn una idea clau en l'obra d'Helena Almeida, vinculada a la seva sèrie Desenho habitat . El concepte de 'disseny' s'entén aquí en el sentit més ampli, proper al Renaixement: dibuix, projecte i procés mental convergeixen en una mateixa acció creativa.
Lluny de ser simples exercicis preparatoris, els esbossos adquireixen autonomia estètica. Funcionen com a empremtes del pensament, fragments on la idea encara respira sense resoldre's del tot.
En el cas d'Almeida, el cos i la imatge s'entrellacen en una investigació constant sobre la presència, la teatralitat i la petjada. Les seves intervencions —de vegades gairebé perceptibles mitjançant pinzellades o traços— introdueixen una dimensió física que tensiona la frontera entre fotografia i acció.
Paral·lelament, l'obra de Chema Madoz es desplega des d'una lògica de laboratori poètic. Els seus quaderns personals, mostrats en aquesta exposició juntament amb objectes construïts a mà, revelen l'origen d'un univers visual on allò quotidià es resignifica. Un rellotge, una corda o una escala esdevenen dispositius de pensament, carregats d'ironia i ambigüitat.
Un dels eixos de lexposició és la reivindicació del procés creatiu com a part essencial de lobra. En tots dos artistes, l'esbós no és un simple pas previ, sinó un espai autònom on la idea es prova, es contradiu o s'abandona.
A Madoz, aquesta lògica desemboca en imatges de forta depuració formal, on el blanc i el negre elimina qualsevol distracció i concentra l'atenció en la idea. Cada fotografia funciona com una construcció gairebé escultòrica, on res no és accessori.
El seu treball dialoga, a més, amb una sensibilitat propera al surrealisme: les associacions inesperades i les paradoxes visuals generen una poètica del desconcert, oberta a múltiples interpretacions.
El projecte ha estat comissariat per Pepe Font de Mora, que proposa una lectura creuada entre tots dos autors a partir de la seva pertinença històrica a la col·lecció de Foto Colectania. L'exposició subratlla així no només les diferències estilístiques, sinó també una sensibilitat compartida cap a allò íntim, allò processual i allò inacabat.
Dissenys habitats no cerca explicar l'obra d'Almeida i Madoz, sinó acostar-se a l'instant anterior a la materialització. Aquest moment en què la idea encara és fràgil, mutable i oberta.
En reunir aquests materials inèdits, l'exposició proposa una reflexió més àmplia sobre la creació artística: no com a resultat, sinó com a procés continu de traducció entre allò imaginat i allò visible.
Et poden
Interessar
...
