Què passa quan una obra d’art contemporani abandona les parets d’un museu i apareix en una pastisseria, una perruqueria, una farmàcia o fins i tot un tanatori? Aquesta és la pregunta que planteja Un museu fora del museu, el projecte impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el MACBA que, coincidint amb la celebració dels trenta anys del museu, porta una quarantena de peces de la seva col·lecció i arxiu a espais quotidians de més d’una vintena de municipis catalans.
Comissariada per Martí Manen, la iniciativa s’activa progressivament a partir del 19 de juny i es podrà visitar fins al 30 de novembre. La proposta busca desplaçar l’experiència artística dels circuits habituals i generar trobades inesperades entre les obres i la ciutadania. La condició era clara: les peces no podien exposar-se en espais concebuts per a l’art.
Així, els visitants es poden trobar una obra mentre esperen el dentista a Manresa, compren pa a Sant Cugat del Vallès, viatgen en autobús per Martorell o es fan les ungles a Mataró. L’objectiu és fomentar una relació més directa i espontània amb l’art contemporani, allunyada dels codis i les expectatives que sovint acompanyen la visita a un museu.

LLOC: PASTISSERIA SÀBAT, SANT CUGAT DEL VALLÈS. OBRES: ÀNGELS RIBÉ "3 PUNTS 1" I "3 PUNTS 2", 1970 (1992)/2026. FOTO: MIQUEL COLL.
Segons Xavier Fina, director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques, el projecte també respon a la necessitat de combatre les desigualtats territorials en l’accés a la cultura. «Cal superar una cultura de dues velocitats i garantir que el lloc de residència no determini els drets culturals de la ciutadania», ha afirmat. La iniciativa vol contribuir a construir un mapa cultural més equilibrat, en què l’art contemporani arribi a nous contextos i públics.
La selecció de les obres i dels espais ha estat possible gràcies a la col·laboració dels centres d’arts visuals que formen part del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya (SPEAV). Cada centre ha treballat conjuntament amb el MACBA per identificar les peces que millor podien dialogar amb cada entorn. El resultat és un projecte polièdric, en què cada municipi ofereix una experiència singular.
"Una de les qüestions que més ens interessa és l’exercici de resignificació de les peces en cada context", explica Clàudia Segura, cap de Col·lecció del MACBA. Segura destaca també el model de treball col·laboratiu desenvolupat amb els centres participants, que han mantingut plena autonomia en la definició de les propostes locals.

LLOC: ÖSS KAFFE, BARCELONA. OBRA: MABEL PALACÍN I MIRKO MEJETTA, "PAISATGE INTERIOR AMB MARINA. ARANJUEZ" I "PAISATGE INTERIOR AMB MARINA". CARGOL, 2020. FOTO: MIQUEL COLL.
Entre els casos més significatius hi ha la presència d’una obra d’Àngels Ribé a la Pastisseria Sàbat de Sant Cugat del Vallès, un establiment freqüentat per la mateixa artista. Aquesta coincidència obre la possibilitat que clients i creadora comparteixin espai de manera casual, escurçant encara més la distància entre art i vida.
Altres intervencions juguen amb la força simbòlica dels llocs escollits. A Lleida, el tanatori acull una peça de Josep Ponsatí, mentre que el cementiri de la ciutat presenta dues obres de Fina Miralles centrades en la relació entre el cos i la natura. A Cardedeu, totes les farmàcies del municipi projecten Caricia (2012), d’Iván Argote, convertint una xarxa de serveis quotidians en un espai expositiu dispers.
La iniciativa també posa en valor el paper de les persones que gestionen aquests espais. Més enllà dels cartells informatius i dels materials de contextualització, són sovint els comerciants i professionals qui actuen com a mediadors culturals improvisats. És el cas del perruquer Carles Carrión, que assegura que molts clients s’interessen espontàniament per les obres, i que quan això no passa, ell mateix troba la manera d’encetar la conversa.

LLOC: AJUNTAMENT DE VIC. OBRA: MARTÍ ANSON "UN RELLOTGE PARAT DIU DUES VEGADES AL DIA L'HORA EXACTA", 1999. FOTO: CARITG ESTUDI.
Amb artistes com Joan Brossa, Colita, Fina Miralles, Àngels Ribé, Bruce Nauman, Martha Rosler, Pepe Espaliú, Xavier Miserachs o Allan Sekula, entre molts altres, Un museu fora del museu proposa una nova manera d’entendre la funció pública de les col·leccions. No es tracta només de democratitzar l’accés a l’art, sinó també de transformar els espais quotidians en llocs de descoberta, reflexió i experiència cultural.