"Les pedres guarden secrets que el temps ha protegit durant mil·lennis. Romanen en silenci, alienes a la nostra necessitat de comprendre-les. Podem observar les seves marques, estudiar les seves formes i tractar de desxifrar els signes gravats a la seva superfície, però els seus autors ja no estan per explicar-nos el seu significat. És la humanitat actual la que intenta llegir les seves paraules han perdut per sempre”.
A partir d'aquesta reflexió neix La pedra i la llum , la nova exposició temporal del fotògraf paraguaià Fernando Allen, inaugurada al Museu Nacional i Centre de Recerca d'Altamira. La mostra, que es podrà visitar del 19 de juny al 18 d'octubre a l'Espai 1973, proposa una aproximació sensible i poètica a l'art rupestre del Paraguai, situant-se a la frontera entre la documentació científica i la interpretació artística.
El recorregut aplega imatges d'alguns dels refugis amb art rupestre més rellevants de la regió oriental del departament d'Amambay, un territori que conserva la petjada d'antics pobles que van habitar boscos transformats avui pel pas del temps. A través d'incisions, cops i marques realitzades sobre la roca al llarg de segles, aquests grups humans van deixar un testimoni que segueix plantejant preguntes essencials sobre les creences, la relació amb la natura i la manera de comprendre el món.

El treball fotogràfic d'Allen sorgeix de la seva participació, entre el 2011 i el 2012, en un dels projectes internacionals de recerca impulsats pel Museu d'Altamira per fer l'inventari de l'art rupestre paraguaià. Durant aquells anys, el fotògraf va acompanyar l'equip dirigit pels investigadors José Antonio Lasheras i Pilar Fatás en una investigació que va permetre incorporar tretze nous jaciments desconeguts fins aleshores al mapa mundial de l'art rupestre.
Més enllà del seu valor científic, aquest descobriment també va suposar un reconeixement al patrimoni cultural del Paraguai ia la memòria de les comunitats indígenes que continuen habitant els territoris d'Ambay. Per Allen, aquest projecte està profundament lligat a la tasca dels investigadors que van fer possible aquella exploració. “Res d'això no hauria estat possible sense José Antonio i Pilar”, recorda el fotògraf, evocant especialment la visió de Lasheras, que defensava que el singular art rupestre de les “petjades” podria haver tingut el seu origen precisament en aquestes terres, molt abans que el Paraguai existís com una realitat històrica i política.