Notícies
La cultura catalana davant el repte de preservar la seva veu en l’era de la intel·ligència artificial
L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2025 del CoNCA alerta dels riscos d’una creació cultural homogeneïtzada per la IA, mentre reivindica més drets, millor finançament i un sistema cultural més sostenible i inclusiu.
La cultura catalana viu un moment de contrastos. D’una banda, les dades mostren un sector en expansió, amb més públics, una xarxa d’equipaments més activa i una major projecció internacional. De l’altra, persisteixen fragilitats estructurals que afecten la sostenibilitat de la creació artística, especialment pel que fa a la precarietat laboral dels professionals de la cultura i als nous reptes derivats de la transformació tecnològica.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2025 elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que situa la intel·ligència artificial al centre del debat cultural actual. Segons una enquesta realitzada entre professionals del sector, set de cada deu consideren que la IA planteja reptes urgents en matèria d’autoria, drets dels creadors i preservació de la diversitat cultural. El temor principal és que l’ús massiu d’aquestes tecnologies pugui afavorir una producció artística més uniforme, menys diversa i progressivament allunyada de la dimensió humana que defineix la creació cultural.
L’informe no rebutja el potencial de la intel·ligència artificial, però insisteix en la necessitat d’incorporar-la amb criteris de responsabilitat, transparència i equitat. Entre les seves recomanacions destaca l’impuls de la formació digital dels professionals de la cultura, l’accés igualitari a les eines tecnològiques i la creació de marcs de governança que garanteixin el respecte als drets d’autor i a la diversitat de les expressions culturals.
En l’àmbit econòmic, la cultura catalana assoleix el 2025 una inversió pública rècord de 1.517 milions d’euros, l’equivalent a 189 euros per habitant, la xifra més elevada registrada fins avui. Els ajuntaments continuen sent els principals impulsors del finançament cultural, aportant el 58 % del total, seguits de la Generalitat amb el 31 %, les diputacions amb el 10 % i els consells comarcals amb una participació inferior a l’1 %.
Els indicadors d’activitat confirmen també una recuperació del consum cultural. La taquilla dels teatres va créixer un 7,7 %, els museus van incrementar els seus visitants en un 9,1 % i el sector editorial català va augmentar la seva facturació un 9,3 %. El contrapunt el posa l’exhibició cinematogràfica, que registra una caiguda de l’11 % d’espectadors, mentre que les subscripcions a plataformes audiovisuals sota demanda continuen augmentant amb un creixement del 32 %, evidenciant la transformació dels hàbits de consum cultural.
Davant aquest escenari, el CoNCA reclama una mirada estratègica de llarg termini basada en tres grans eixos: garantir els drets culturals de tota la ciutadania, reforçar les estructures que sostenen el sector i governar la transformació tecnològica de manera democràtica.
Entre les mesures proposades destaca l’acceleració de la futura Llei de drets culturals, un model de finançament estable basat en la inversió per habitant, el reforç dels projectes culturals de proximitat i comunitaris, la millora de les condicions laborals dels artistes mitjançant l’Estatut de l’Artista, la reducció de les càrregues burocràtiques i una major participació del sector en la presa de decisions.
L’informe també posa l’accent en la necessitat d’integrar plenament la cultura dins del sistema educatiu, consolidar les Escoles Locals de les Arts com a espais d’accés al llarg de la vida, enfortir la presència del català en tots els àmbits de creació i consum cultural i garantir una xarxa d’equipaments equilibrada territorialment.
En definitiva, el gran repte que planteja el CoNCA no és només adaptar la cultura a les noves tecnologies, sinó assegurar que aquesta transformació es faci sense renunciar a allò que fa única la creació artística: la diversitat de mirades, l’arrelament social i la capacitat humana de donar sentit al món.
Et poden
Interessar
...
