Exposicions
Núvol negre com la coreografia del que és múltiple a l'obra de Carlos Amorales
Una instal·lació immersiva de papallones de paper que converteix l'arquitectura en un paisatge viu entre l'ordre i el caos.
A la Fundació Casa de Mèxic a Espanya, la instal·lació Núvol negre de l'artista mexicà Carlos Amorales es presenta fins al 13 de setembre com una de les propostes més impactants i reconeixibles dins de l'art contemporani internacional. L´obra transforma l´espai expositiu en un entorn envoltant on la percepció del visitant queda completament alterada per l´acumulació, la repetició i el suggeriment d´un moviment constant.
La instal·lació està composta per desenes de milers de papallones i arnes retallades en paper negre —aproximadament entre 25.000 i 30.000 peces— pertanyents a unes 300 espècies diferents. Cada element ha estat produït amb precisió i col·locat manualment, cobrint murs, sostres i racons fins a generar una sensació d'expansió orgànica, com si el mateix edifici hagués estat envaït per un fenomen natural en ple desplegament.
El resultat és una experiència visual que oscil·la entre allò hipnòtic i allò inquietant. Tot i que la composició remet a la idea d'una plaga en moviment, la disposició respon a un sistema acuradament estructurat, basat en línies que s'expandeixen i es multipliquen. Aquesta tensió entre allò caòtic i allò controlat és un dels nuclis conceptuals de l'obra.
Presentada per primera vegada el 2007 i des d'aleshores exhibida en diferents institucions internacionals, Nube negra s'ha consolidat com una peça clau dins la trajectòria de l'artista. La seva escala variable —que pot assolir fins a les 30.000 figures individuals— reforça la idea de col·lectivitat i acumulació com a llenguatge visual, on la repetició es converteix en forma de narrativa.
Carlos Amorales és conegut per desenvolupar un llenguatge visual basat en sistemes de signes, siluetes i patrons que es repeteixen i es transformen. La seva pràctica inclou disciplines com l'animació, el dibuix, el collage, la instal·lació i la performance, articulades a partir d'arxius visuals propis —com el seu “arxiu líquid”– que reorganitza de manera constant.
Aquest mètode us permet qüestionar nocions fonamentals com la identitat, l'autoria i l'estabilitat de la imatge. A la seva feina també apareixen de forma recurrent temes com la violència simbòlica, el caos i la construcció cultural del significat, sempre sota una tensió entre rigor conceptual i potència visual.
En el cas de Núvol negre, aquesta investigació es tradueix en una experiència on la bellesa conviu amb la incomoditat. Les figures, delicades en la seva individualitat però aclaparadores en conjunt, generen un efecte ambigu que oscil·la entre la seducció i la repulsió. L'espectador s'enfronta així a un espai que no només s'observa, sinó que s'habita, i que convida a reconsiderar les idees preconcebudes sobre allò bell, natural i artificial.
Et poden
Interessar
...
