Exposicions
Del gènere epistolar a l’art contemporani
Una font primària cabdal en el coneixement de la història de l’art són les cartes d’alguns artistes. Es podria esmentar una llista quasi infinita: les cartes de Vincent van Gogh al seu germà Theo, les cartes d’Auguste Rodin a la seva esposa Camille Claudel, les de Frida Kahlo al seu marit Diego Rivera i un llarg etcètera.
Totes aquestes cartes, més enllà de complir la seva funció principal, és a dir, comunicar, avui dia es valoren com a obres literàries pel seu estil, o bé com a documents històrics pel context que narren o inclús com a escrits que interpel·len emocionalment al lector per la càrrega sentimental que acumulen.
Aquesta reflexió es torna a plantejar a partir de l’exposició de Patricia Esquivias a La Fabra Centre d’Art Contemporani, visitable des del 16 de març fins al 27 de setembre. La mostra monogràfica parteix de cartes que ha intercanviat l’artista veneçolana amb altres corresponsals, vinculats a les seves obres.
Així doncs, com és habitual en la seva trajectòria, parteix d’històries del passat, en aquest cas d’àmbit personal, per proposar nous plantejaments sobre discursos actuals. Ara bé, aquesta relació epistolar és només el punt de partida, ja que esdevé la raó principal per escollir les peces que construeixen tota l’exposició.
El camí expositiu acaba esdevenint una mostra de la seva obra que combina una gran varietat de llenguatges artístics, des del dibuix fins al vídeo, passant també per la fotografia o la instal·lació. A més, presenta al públic algunes obres inèdites, així com n’hi ha d’altres que, per primer cop, comparteixen espai i temps, tot creant un diàleg entre si. Fruit d’aquests nous vincles, les reflexions plantejades per l’artista també varien.
Per a la realització d’aquest projecte, s’ha comptat amb la col·laboració de Caniche Editorial, radicada a la costa basca, per tal de treballar la conceptualització de l’exposició. A banda, també, com a editorial independent focalitzada en projectes d’art, presenta un llibre amb la recopilació completa de les cartes que guien el recorregut expositiu. Aquest fet possibilita gaudir de l’exposició de manera completa, ja que se’n pot conèixer el procés, des de l’origen d’aquesta fins al resultat final, que és la mostra en si.
No és la primera vegada que l’obra de Patricia Esquivias visita la ciutat de Barcelona, ja ho havia fet anys enrere: el 2014 en aquest mateix Centre d’Art Contemporani del barri de Sant Andreu va presentar una exposició individual. Aquell mateix any, al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) es van exposar algunes de les seves obres. Ambdues exposicions ja revelaven l’afany d’Esquivias per induir la reflexió i aquesta mostra de l’antiga fàbrica Fabra i Coats no n’és una excepció.
Encara que aquesta exposició s’anuncia des d’un prisma més íntim, continua proposant a l’espectador una sèrie de preguntes que no sempre necessiten ser respostes, perquè no totes les qüestions han de ser contestades ni sempre hi ha una única resposta correcta. La frase tan sentida que declara que, per entendre el present, cal conèixer el passat, Patricia Esquivias sempre l’acaba constatant amb les seves exposicions.
Et poden
Interessar
...
