Notícies
Adéu a Valère Novarina, poeta escènic del verb desbordat
“Pinto el que mai he vist, escric el que encara no penso.” Valère Novarina
Valère Novarina, autor, director d’escena i pintor, va morir a Neuilly-sur-Seine el divendres 16 de gener, a l’edat de 83 anys. Amb ell desapareix una de les veus més singulars del teatre contemporani: un creador prolífic, d’imaginació desbordant i verb indòmit, que va resistir sempre la reducció del llenguatge a simple instrument de comunicació. Més a prop dels excessos rabelesians que no pas de l’austeritat beckettiana, Novarina concebia la paraula com un flux vibrant d’emocions, imatges i accions, una polifonia de drames humans i d’epopeies delirants.
Figura central des dels anys vuitanta, va reunir al seu voltant una autèntica comunitat d’intèrprets —els anomenats “novarinians”— que van donar cos a una llengua exigent i exuberant, capaç de demanar als actors alè, precisió i una entrega física total. De Valérie Vinci a Dominique Pinon, de Daniel Znyk a Christian Paccoud o Claude Buchvald, molts creadors van travessar els seus escenaris i avui el recorden com un mestre radical i generós.
Nascut a Ginebra el 1947, Novarina es va donar a conèixer amb Le Drame de la vie (1986) i Discours aux animaux (1987), obres fundacionals d’un mètode únic on el llenguatge esdevé matèria viva. El Festival d’Avinyó va ser clau en la seva trajectòria, acollint peces com Vous qui habitez le temps, La Chair de l’homme, L’Origine rouge o L’Acte inconnu (2007), veritable manifest d’un teatre on el verb esclata i desborda tota convenció.
Escriptor, pintor i dibuixant, Novarina va dedicar la seva vida a portar la llengua a un estat de festa i de combat. Tant en els seus textos teatrals com en els assaigs i obres inclassificables publicats majoritàriament per P.O.L., va proposar una literatura performativa, una experiència viva de la paraula que convertia el públic en còmplice del llenguatge. A Catalunya, Arts Santa Mònica li va dedicar l’exposició Teatre de dibuixos: 2.587 personatges i 311 definicions de Déu, testimoni de l’univers desbordant d’un creador irrepetible.
"Una paraula canvia i tot canvia, com si posessis blava amb vermell." Valère Novarina
Et poden
Interessar
...
