El llibre en clau biogràfica ha estat escrit destrament per Francesc Miralles reconegut professor universitari, mestre de mestres i crític d’art, autor d’una seixantena llarga de llibres sobre l’art i els artistes catalans del segle XX. La presentació va esdevenir una trobada entranyable amenitzada amb la música interpretada genuïnament pel duo format per Jordi Paulí (saxo) i Giuseppe Costa (acordió) a la sala Lolita Miravent de la biblioteca Santiago Rusiñol. La seva actual directora, Marta Sánchez, va desitjar que les parets s’eixamplessin per encabir totes les persones convocades per retre homenatge a Isabel Pruna i Andrée, nascuda Henriette Andrée el 17 de novembre de 1929 a París i que va morir a Sitges el 8 de març del 2024.

La família Brull Pruna al complet encapçalats per Rodolf han vetllat perquè la memòria de la vida i l’obra d’Isabel sigui recordada en aquest volum que conté la narració recollida per Miralles de manera autobiogràfica, a partir de les anotacions de la mateixa Isabel, en els seus primers capítols i ampliada amb els apartats dedicats a la seva obra plàstica, brodats sobre tela i dibuixos d’estil naïf, a més d’incidir i valorar la labor social i humanitària de la qual Pruna va ser capdavantera i abanderada. Els tapissos que va cosir i brodar formen part de la memòria col·lectiva i de la lluita contra la discriminació i l’estigma per causa, fonamentalment de la infecció per VIH. Però també va fer tapissos a favor de la investigació del càncer i un tapís amb una gran olivera dedicada a les persones que van patir la pandèmia de covid, penjat al CAP de Sitges.
Isidre Roset va presentar l’autor del llibre que ha estat editat per l’Ajuntament de Sitges. Miralles al seu torn va destacar la tasca social portada a terme incansablement per Isabel Pruna al llarg de la seva vida anomenant la periodista Montse Lago, traspassada el 7 de desembre de 2024 al cap de 80 anys. Ella en una crònica publicada al Diari de Vilanova, retrat de dama, explicava que Víctor Hugo s’hagués enamorat de la Isabel i l’hagués convertida en la protagonista d’una de les seves novel·les; nascuda a París, abandonada en una casa bressol, adoptada per aleshores cèlebre pintor Pere Pruna i la seva esposa Henriette Sacher-Lefevre. Francesc Miralles ha ordenat els fets cronològicament amb l’ajuda inestimable de Rodolf Brull Pruna que podem considerar coautor o col·laborador necessari, ja que ha fet el disseny i la maquetació del llibre. Les il·lustracions de l’obra arrodoneixen aquest treball que és una mostra de la memòria sitgetana, però també història recent al país i d’abast europeu, donada la importància del pintor Pere Pruna i de la rellevància social que la seva afillada, Isabel Pruna, va imprimir en els seus tapissos brodats.
Moltes de les persones assistents a l’acte són els testimonis d’aquest afecte incondicional, Isabel Pruna va lluitar en molts àmbits per la integració de totes les persones disposades a ajudar. L’associació Sitges per Sitges, amb Pere Ros com a cofundador, n’és el màxim exponent però també la dels Pintors de Sitges i les exposicions Art contra la Sida. També en són hereus Fernando Fuster Fabra amb l’equip de Sitges Voluntaris Socials, en Gerard que, entre altres coses, va contribuir a mantenir net un bosc urbà dit de les bruixes al barri de Sant Crispí on Isabel Pruna tenia el seu castell, la casa amb els records del pare que al moment de la mort li confessava el seu agraïment. El poema de Maria de Frederic, Maria Salesas Ribas (1931- 2024), acompanya el brodat dedicat al doctor Bonaventura Clotet titulat L’orgia dels dofins, mamífers marins que segueixen Apol·lo, déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega.
La celístia sitgetana té ara una constel·lació nova al firmament en forma de llaç i un cor enorme que continua bategant, el de HAIP (Henriette Andrée Isabel Pruna).