Exposicions
Colita davant la inexorabilitat del temps a RocioSantaCruz
Una lectura crítica i poètica de l’arxiu de Colita, entre la matèria, la memòria i la persistència de la mirada.
Inexorable de Colita és la nova exposició a RocioSantaCruz, oberta fins al 15 de març de 2026. La mostra proposa una pausa conscient, gairebé necessària, per endinsar-se en una mirada singular i inconfusible a partir d’un conjunt de fotografies vintage realitzades entre 1960 i 1980. Lluny de la nostàlgia, el projecte activa una lectura crítica del passat des del present, tot convidant a una observació atenta i sense presses.
El recorregut permet redescobrir l’univers creatiu de Colita, travessat per una sensibilitat lúcida, irònica i profundament humana, alhora que ofereix un retrat dens d’un període clau de la història cultural i social. Les imatges, més enllà del seu valor testimonial, mantenen una sorprenent vigència i revelen la força d’una autora imprescindible, capaç d’interpel·lar l’espectador des de la subtilesa i la complexitat.
©Archivo Colita Fotografía.
Colita (Isabel Steva) és una de les figures més prolífiques i determinants de la fotografia al nostre país. Treballadora incansable, va compartir formació, amistat i complicitats creatives amb noms com Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés o Francesc Català-Roca. D’aquesta trajectòria en sorgeix un arxiu vastíssim, construït a partir d’una curiositat insaciable i d’un interès constant per tot allò que conforma la vida quotidiana i els seus marges.
El projecte impulsat per RocioSantaCruz i l’Arxiu Colita, que s’exhibeix ara per primera vegada de manera íntegra, transcendeix el registre estrictament documental per convertir-se en un espai de trobada i fricció. Les imatges estableixen un diàleg obert entre presències i absències, entre capes temporals superposades i mirades que es reconeixen i es transformen amb el pas dels anys. La fotografia es presenta aquí com una matèria viva, travessada per la memòria, l’experiència i el canvi, on res no és immutable ni definitiu.
El relat que articula el conjunt s’inscriu dins una estètica de la quotidianitat, des de la qual Colita confereix densitat històrica i simbòlica a l’aparentment banal. Les seves imatges no es limiten a mostrar, sinó que documenten i interroguen, convertint-se en testimonis actius d’una realitat observada amb lucidesa i esperit crític.
©Archivo Colita Fotografía.
Part d’aquestes fotografies van veure la llum inicialment en dues publicacions ja canòniques: Una tumba, realitzada amb l’escriptor Juan Benet (Lumen, 1971), i Els Cementiris de Barcelona: una aproximació (Edhasa, 1981), amb imatges també de Pilar Aymerich i textos de Carme Riera. Més endavant, una selecció del conjunt es va poder veure a la galeria La Carbonera (2005) i a la Fundació La Pedrera (2014), consolidant la rellevància i la persistència d’aquest corpus fotogràfic.
Tal com assenyala Francesc Polop, director i hereu de l’Arxiu Colita, les imatges d’aquesta sèrie giren al voltant d’objectes abandonats, paisatges deshabitats i espais marcats per l’ús, és a dir, del pas del temps i de la seva inexorabilitat. Per fer visible aquest procés de manera radical, Colita va optar per realitzar còpies amb un bany final de te i sotmetre-les després a un abandonament deliberat en un espai fosc i humit, exposades a la humitat, la pols i les filtracions d’aigua. Aquest gest conscient de degradació material dona forma a una sèrie concebuda, no sense ironia, per als amants del vintage.
Amb Colita. Inexorable, la mirada de l’espectador esdevé part activa del projecte, establint un diàleg obert i poètic amb nocions com el temps, la matèria i la memòria col·lectiva. La mostra no només revisita un arxiu, sinó que el reactiva, proposant una reflexió crítica sobre la persistència de les imatges i la seva capacitat d’interpel·lar el present.
©Archivo Colita Fotografía.
Et poden
Interessar
...
