Notícies
La pintura catalana, epicentre de debat i reflexió al GAC 2025
On el col·leccionisme, les galeries i els museus teixeixen el futur de la pintura catalana.
La Fundació Vila Casas als Espais Volart es celebraven les jornades sobre art i galerisme 2025 que organitza GAC (Galeries d’Art de Catalunuya). Aquesta edició convidava els assistents a submergir-se en un espai de debat i reflexió sobre el col·leccionisme de pintura catalana: la seva trajectòria històrica, les motivacions que impulsen els col·leccionistes, la relació amb galeries i museus, així com els desafiaments contemporanis del mercat i la preservació del patrimoni artístic. Un recorregut per comprendre com la passió per l’art dibuixa el present i el futur de la cultura catalana.
Moderat per Ricard Planas, director de Bonart, la jornada arrencava amb Guillermo Cervera, cap de les col·leccions de la Fundación Carmen Thyssen, qui comparteix els secrets i les històries de la col·lecció de pintura catalana. Tot seguit, Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona, i Josep Fèlix Bentz, director del Palau Martorell, debaten sobre les exposicions de pintura catalana, posant el focus en narratives, reptes i oportunitats contemporànies, amb la moderació de Planas.
Per concloure, s’ofereix una mirada completa sobre el passat, el present i el futur del col·leccionisme de pintura catalana. En aquesta taula participen Bernat Puigdollers, director de la Fundació Vila Casas; Jesús Navarro Guitart, director del MORERA, Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida; i Artur Ramon Navarro, director de la galeria Artur Ramon Art, que analitzen les motivacions dels col·leccionistes i els reptes de preservació del patrimoni artístic.
La pintura catalana esdevé l’epicentre d’un debat necessari, de reflexió i d’anàlisi sobre el lloc que ocupa després de vint-i-cinc anys d’aquest nou segle. Com apunta Guillermo Cervera, cap de les col·leccions de la Fundación Carmen Thyssen: “Intentem trobar artistes catalans que no tenim a la nostra col·lecció. Volem tancar cercles i ocupar els buits que encara queden”, posant de relleu la gran importància de les galeries d’art i el paper que aquestes tenen a l’hora de projectar i donar visibilitat a la creació catalana. Però darrere de cada obra hi ha una pregunta essencial: ¿Per què està exposada en un espai cultural?
El binomi Carme Clusellas i Josep Fèlix Bentz exemplifica la complexitat de vincular administració, equipaments culturals, galeries, col·leccionistes, obres i artistes. Alhora, posen sobre la taula la centralitat de Barcelona, que concentra recursos i visibilitat, i la necessitat de reforçar altres territoris amb millors espais i condicions econòmiques. Tal com subratlla Clusellas: “L’art català del segle XX encara no ha trobat el seu espai. I nosaltres, els museus, hem de generar oportunitats”. Exemples com les trajectòries de Roser Bru, Francisca Rius o l’exposició de Clavé al Palau Martorell mostren la vitalitat d’un art que reclama reconeixement i difusió.
Aquest debat recorda que la pintura catalana no és només patrimoni: és una eina per pensar el present, qüestionar el passat i projectar un futur on artistes, institucions i públic conviuen i dialoguen.
Et poden
Interessar
...
