Exposicions
El MNAC afronta la seva darrera etapa expositiva abans de l’ampliació, amb només quatre mostres
Les obres obligaran a tancar progressivament les sales del museu, mentre una programació reduïda manté l’activitat cultural fins al 2030.
El MNAC enceta la seva darrera etapa expositiva fins al desembre del 2029, data en què, segons les previsions oficials de la direcció, s’hauria de completar l’ampliació que incorpora el Palau Victòria Eugènia al conjunt del Palau Nacional, situat a uns centenars de metres de l’edifici principal.
Tot i que, com és habitual en les grans operacions arquitectòniques, el calendari podria patir desviacions, el director, Pepe Serra, manté finals del 2029 com a horitzó de tancament de les obres. En aquest escenari, l’equip del museu ha optat per una programació molt continguda: només quatre exposicions al llarg del 2026, pensades per anar reduint progressivament l’activitat i clausurant les sales que sigui necessari. Un cop superada aquesta fase, no es preveuen exposicions temporals fins al 2030.
La primera mostra de pes estarà dedicada a l’escultor català conegut com el Mestre de Cabestany, sota el títol Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany: la construcció d’un mite. L’exposició reivindica una de les figures cabdals del romànic i el seu paper determinant en el desaparegut monestir de Sant Pere de Rodes, a Girona. Comissariada per Manuel Antonio Castiñeiras, es podrà visitar del 19 de març al 29 de juny del 2026 i s’articula com un recorregut d’homenatge a un dels grans noms del romànic català.
Al llarg de tot l’any, l’artista Ona Batlló desenvoluparà un projecte audiovisual que proposa una aproximació sonora als murals romànics del museu. D’altra banda, entre el 26 de novembre del 2026 i el 28 de març del 2027, l’artista i poeta Perejaume comissariarà una exposició que ofereix la seva mirada personal sobre l’arquitecte i artista Josep Maria Jujol, estret col·laborador de Gaudí i autor de molts dels mosaics dels seus projectes, on aflora amb intensitat l’exuberància de la natura catalana.
Completa el programa Recuperat de l’enemic, una revisió de les col·leccions del MNAC que, del 19 de febrer al 29 de juny, posa el focus en les obres dipositades pel Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN), organisme franquista creat durant la Guerra Civil. Comissariada per Gemma Domènech i Casadevall i Eduard Caballé i Color, la mostra dona continuïtat al projecte Museu en perill! i aprofundeix en les circumstàncies històriques que van marcar la configuració del fons del museu.
MNAC en obres
“De cara al 2027, gairebé amb tota seguretat la primera planta ja estarà tancada”, ha avançat Serra, un fet que implicarà que una part important de les sales de la col·lecció permanent no es puguin visitar fins pràcticament el 2030. “Hauríem pogut tancar completament, com ha fet el Pompidou de París, però hem optat per mantenir una certa activitat perquè, al cap i a la fi, som un servei públic”, ha afegit.
Malgrat tot, està prevista la cessió d’una part del fons per a una gran exposició a Tòquio el 2028, una operació que, segons Serra, «ens generarà ingressos per ajudar a finançar les obres i ens permetrà posicionar-nos en una ciutat clau en l’escena artística asiàtica». Pel que fa als costos, el projecte guanyador, signat pels estudis d’arquitectura Harquitectes (Sabadell) i Christ & Gantenbein (Suïssa), comportarà una inversió total estimada de 122.336.886,40 euros.
“El viatge invers convida a descobrir la llum i escoltar els paisatges sonors que avui travessen algunes d’aquestes esglèsies”, Ona Batllò.
Et poden
Interessar
...
