L’exposició Artur Carbonell. Més enllà de la màscara reuneix més de 170 peces —entre pintures, dibuixos, fotografies, cartells, escenografies i documents inèdits— procedents del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, del Museu d’Història de Girona, de la Fundació J.V. Foix, així com d’altres institucions i col·leccions particulars. La mostra reivindica la figura d’Artur Carbonell com un dels grans noms del realisme màgic i del surrealisme català, i posa en valor el seu paper pioner en el teatre d’avantguarda a l’Estat.
Els Museus de Sitges inauguren aquest 20 de novembre la major retrospectiva dedicada fins ara a l’artista sitgetà Artur Carbonell i Carbonell (1906–1973), comissariada pels historiadors de l’art Ignasi Domènech Vives i Mariona Seguranyes Bolaños, un creador polièdric que va destacar en camps tan diversos com la pintura, la direcció teatral, l’escenografia i la pedagogia. Més enllà de la màscara ofereix una mirada integral a la seva trajectòria i situa la seva obra en el lloc que li pertoca dins la història cultural catalana.

L’exposició, impulsada pel Consorci del Patrimoni de Sitges, presenta per primera vegada una panoràmica exhaustiva de la trajectòria artística d’Artur Carbonell. Reuneix més de 170 peces —pintures, dibuixos, fotografies, cartells, escenografies i documents inèdits— que permeten entendre l’amplitud creativa de l’artista. La mostra es reparteix en dos espais dels Museus de Sitges: la Sala Vaixells del Palau de Maricel, que acull la seva producció pictòrica, i la planta baixa del Museu de Maricel, on es desplega la seva faceta com a director teatral i escenògraf.
Artur Carbonell i Carbonell (Sitges, 1906–1973) va ser un dels creadors més singulars de l’art català del segle XX. Pintor, escenògraf, director teatral i pedagog, la seva trajectòria combina la recerca plàstica amb una intensa activitat escènica que el situa com a pioner del teatre d’avantguarda a l’Estat. Després d’iniciar estudis d’arquitectura, que aviat va abandonar, Carbonell es va decantar definitivament per la pintura. El 1929 va viatjar a París amb Joaquim Sunyer, un periple decisiu que el posaria en contacte amb les avantguardes europees i marcaria per sempre el seu llenguatge visual. En la seva obra pictòrica, es mou entre el realisme màgic i el surrealisme, amb paisatges i composicions oníriques, sovint d’una gran puresa formal i un notable component simbòlic.

Paral·lelament, Carbonell va desenvolupar una prolífica carrera en el món del teatre. Va dirigir obres de Cocteau, Shakespeare o Eurípides, i va dissenyar escenografies i vestuari que destacaven per la seva modernitat i sentit plàstic. Va ser professor de Dibuix i Realitzacions Escèniques a l’Institut del Teatre de Barcelona, del qual acabaria sent subdirector, i també va fundar la seva pròpia companyia, el Teatro del Arte. A Sitges, la seva implicació en la vida cultural va ser constant, deixant una empremta que encara perdura.