Amb motiu del vintè aniversari de la mort d’Antoni Clavé (Barcelona, 1913 – Saint-Tropez, 2005), el Palau Martorell acull una àmplia retrospectiva dedicada a l’artista català. La mostra és possible gràcies a la col·laboració de la galeria Joan Gaspar i de l’Archive Clavé, que uneixen esforços per reivindicar i difondre l’obra d’un dels creadors més internacionals de la postguerra.
Aquesta nova exposició, Antoni Clavé amb majúscules, està comissariada Per Aude Hendgen, responsable dels Arxius Antoni Clavé de París, i José Félix Bentz, cofundador del Palau Martorell i president del Reial Centre Artístic. L’exposició es desplega en dos espais: el Palau Martorell i el Reial Cercle Artístic, que reuneixen més de vuitanta peces destacades procedents de col·leccions públiques i privades. A més, l’entrada permet accedir igualment a les Sales Clavé del Palau de la Generalitat, on es conserva part del llegat de l’artista.

Antoni Clavé, À Antoni Gaudì, 1968 ©️ Antoni Clavé, VEGAP, Barcelona, 2025.
Del 5 de setembre al 16 de novembre on es reuneixen més de 80 obres, algunes d’elles inèdites. Es tracta de la primera gran exposició d’aquesta magnitud que es dedica a Clavé des de la mostra de 1996 organitzada per la Pedrera.
Antoni Clavé és considerat una de les figures cabdals de l’art català i espanyol del segle XX, un creador que encarna l’ideal de l’artista total. La seva obra, marcada per una petjada inconfusible, ha deixat una empremta profunda i indiscutible en la història de l’art contemporani. La seva trajectòria es caracteritza per una curiositat inesgotable i un talent capaç de desbordar qualsevol límit disciplinari: pintura, gravat, escultura, cartellisme, decorats i vestuari teatrals, tots aquests llenguatges van confluir en un univers plàstic singular, intens i absolutament personal.
Els primers fonaments d’aquest recorregut els va adquirir a Barcelona, la seva ciutat natal, on va rebre una formació acadèmica sòlida i va absorbir les inquietuds i tensions creatives que agitaven l’escena artística del moment. Aquest bagatge inicial li va permetre desenvolupar un llenguatge propi, que més endavant evolucionaria de manera decisiva arran del seu exili i de la seva instal·lació a París després de la Guerra Civil.

Antoni Clavé, Instrument étrange VIII, 1980©️ Antoni Clavé, VEGAP, Barcelona, 2025.
És a la capital francesa on Clavé es consagra definitivament com a artista de projecció internacional. El París de la postguerra, efervescent i cosmopolita, li ofereix un marc de diàleg i confrontació amb les avantguardes, alhora que consolida el seu reconeixement en el panorama artístic global. El seu treball, fruit d’una recerca constant i d’un profund compromís amb la creació, reflecteix alhora la seva experiència vital i un desig d’expressió atemporal que transcendeix modes i tendències.
En aquest sentit, l’obra de Clavé no només es pot llegir com a testimoni privilegiat del seu temps —marcat per convulsions històriques, exilis i canvis radicals en l’art del segle XX—, sinó també com una aportació universal que apel·la a la força expressiva i a la llibertat creativa en estat pur.
Al Palau Martorell, sota el comissariat d’Aude Hendgen, s’han organitzat cinc seccions temàtiques que recorren des dels anys trenta del segle XX fins als noranta, amb Barcelona, París, Venècia, Tòquio, Osaka, Hakone i Nova York com a escenaris principals. Al Reial Cercle Artístic, amb el comissariat de José Félix Bentz, s’hi presenta un Clavé més polifacètic, marcat per una experimentació constant.
