Exposicions
La introspecció profunda d’Isabel Rabassa a La Plataforma
L’art com a renaixement: Caverna, la nova etapa d’Isabel Rabassa.
Llenguatge íntim, essencial, lliure. L’artista Isabel Rabassa presenta a la galeria La Plataforma Caverna, una exposició formada per trenta pintures recents fruit d’un procés creatiu desenvolupat al llarg de més de tres anys. La mostra proposa una exploració íntima i simbòlica que dona forma a un viatge interior de transformació.
De tornada de les vacances quedaran uns dies per gaudir d’aquest color com afirmació vital. Allunyant-se de l’expressivitat explosiva de treballs anteriors, Rabassa adopta un llenguatge més contingut, on el monocromatisme, el silenci i l’ombra obren camí cap a noves formes d’expressió. Les primeres obres de la sèrie, d’un negre gairebé absolut, deixen entreveure tímides resplendors de llum. Progressivament, emergeixen els colors i les formes, evocant la natura, els animals i les figures humanes, com un renaixement simbòlic que contrasta amb la foscor inicial.
En el marc del circuit Art Nou 2025 i comissariada per Matías Krahn Uribe, on es pot contemplar a una Isabel Rabassa que amb el pas del temps, el color tornà a brollar. De la foscor en sorgeixen figures, animals i miralls que anuncien un renaixement tant pictòric com vital. L’exposició esdevé així el llindar entre dos mons: el profund i l’aparent, allò contingut i el revelat.
El comissari Matías Krahn Uribe interpreta aquest trajecte com una immersió intensa en els territoris de la psique i de l’inconscient, un camí que es desplega sense mapa previ i que es deixa conduir exclusivament per la intuïció. Segons ell, aquest procés revela una dimensió vital que beu de l’instint més primari, però que alhora es manifesta amb una sensibilitat refinada i plena de matisos, configurant així una etapa creativa marcada per la força, la profunditat i una subtil sofisticació.
“D’aquells monocroms gèlids i misteriosos, que trigarem a entendre i valorar, de la llum tènue dels reflexos espectrals en l’aigua de la caverna, va anar apareixent el color, l’albada, ocells, cavalls, animals i figures. La foscor va començar a reflectir ombres dins les ombres, adquirint una vitalitat inaudita. Les pinzellades van començar a jugar. Abans d’endinsar-se en aquesta cova simbòlica, per a ella asseure’s a pintar formats petits amb delicadesa hauria estat com una cadira elèctrica, igual que una tortura reduir els formats, canviar de pinzells, paleta i materials. Soc testimoni de la seva recerca com a pintora i com a amiga, i considero que aquesta obra és excepcional en aquests temps plens d’impostures, còpies, refregits i d’intel·ligència artificial”. Matías Krahn Uribe
Et poden
Interessar
...
