Exposicions
L’Aparador del Museu Abelló explora el moviment amb Maria Alzamora
S’obre el cicle Això que no m’ensenyes comissariat per Mercè Vila Rigat.
Si la por fos moviment obre el nou cicle, Això que no m’ensenyes de l’Aparador del Museu Abelló de Mollet del Vallès, comissariat per Mercè Vila Rigat. Un inici marcat per l’obra de la gironina Maria Alzamora, en un aparador que s’ha convertit en un espai capital del museu vallesà i s’allibera i desvincula del contingut museogràfic d’altres espais.
Aquest aparador fa de nexe d’unió entre l’entrada principal del museu i camí cap a la casa del pintor Joan Abelló. Amb aquest nou cicle, la vitrina allargada de 43 metres cúbics s’omple d’art contemporani tot iniciat amb obra de Maria Alzamora. L’artista partint del mateix títol, Si la por fos moviment, explora i crea amb el moviment dels cossos que es resisteixen a ancorar-se a terra, aquells que corren el risc de caure, aquells que ha triat la inestabilitat perquè anhelen ampliar els seus límits.
L'exposició s'estendrà fins al 26 d’octubre i pretén fer visible allò que habitualment roman discret, allunyat de qualsevol aparador. En aquesta proposta del Museu Abelló, el centre de gravetat és el cos de la ballarina Alma Steiner, protagonista d’una composició que es manté constantment en moviment. El seu gest no s’atura: es mou, explora, busca emocions, i persegueix un propòsit clar —remoure les pors que ens avisen de perills, siguin imaginaris o reals, provinents del passat, presents en l’ara o projectats cap al futur.
Fotografia de Maria Alzamora.
Podem explicar que aquest aparador del Museu Abelló s’ha convertit en una mena d’Espai 13 de la. Fundació Miró. Mercè Vila agafa el relleu de cicles passats comissariats per Isabel Lázaro, David Armengol, Mercè Alsina, Oriol Fontdevila o Marta Pol, però sempre s’ha mantingut com un espai de producció i difusió de les arts visuals, com una mena de punt d’obertura cap a la multidisciplinarietat i interdisciplinària dels llenguatges dels artistes emergents. Cal aturar-se davant d’aquest aparador artístic sempre, sigui la direcció que sigui d’una ciutat en constant moviment com Mollet. I amb Això que no m’ensenyes i un punt inicial de Si la por fos moviment, la mirada s’ha d’endreçar amb el moviment creat per Maria Alzamora.
Text de Mercà Vila del nou cicle de L’aparador
“Un cos com un receptacle farcit d’ossos, músculs, articulacions i sang. Aquest mateix cos, replè, també, de records, idees, il·lusions i pors. Així doncs, un cos com una àmfora plena a vessar de matèria i d’emocions. De vegades, aquest cos-recipient se sustenta sobre un peu ample que li dona estabilitat, mentre que, d’altres, l’aguanta una base poc estable que el fa trontollar una mica. Cada cos s’ha fet a si mateix a imatge del recipient que més li convenia: n’hi ha que tot just han reforçat el peu per no sentir que podien caure i vessar-se d’un cop de vent, i n’hi ha que han preferit fer-se una base arrodonida per sentir, sempre, el balanceig”.
Fotografia de Maria Alzamora
Et poden
Interessar
...
