La Fundació Foto Colectania proposa una immersió en el paper que tenen les imatges en l’entorn digital. Ho fa amb una exposició col·lectiva que convida a repensar com la fotografia ha deixat de ser només una eina per representar el món físic i s’ha convertit en una interfície que articula, altera i fins i tot construeix l’experiència de moure’s per internet i altres espais virtuals. L’exposició reuneix peces de catorze artistes internacionals i presenta una mirada crítica sobre aquesta transformació visual que forma part de la nostra quotidianitat.
La mostra, comissariada per Jon Uriarte i amb el títol El arte de navegar. Com perdre’s en un món d’imatges, es podrà visitar des de demà 12 de juny i fins al 21 de desembre de 2025. La selecció d’obres recorre àmbits tan diversos com els videojocs, els mapes en línia, les xarxes socials, l’exploració de l’espai o la intel·ligència artificial. S’hi poden veure propostes de Sara Bezovšek, James Bridle, Alan Butler, Josèfa Ntjam, Giath Taha, Kyriaki Goni, Roc Herms, Simon Weckert, entre d’altres.
Convertirse en fantasma, Giath Taha (2022). © Giath Taha
La idea de “navegar” ja fa temps que va deixar de referir-se només al desplaçament físic en un territori. Avui, navegar també vol dir desplaçar-se per interfícies digitals, seguir rutes d’hipervincles, perdre’s entre finestres i continguts que no tenen per què representar cap realitat concreta, sinó que sovint l’inventen. La imatge digital ha passat de documentar un lloc o un moment, a ser l’entorn mateix: s’hi fa clic, es pot arrossegar, ampliar, modificar, i genera així noves maneres d’habitar el món. En aquest context, la desorientació esdevé gairebé una condició permanent. L’acceleració de les tecnologies, la barreja entre el físic i el virtual i la fragmentació constant del paisatge visual han generat una sensació d’incertesa que, lluny de ser només negativa, alguns artistes exploren com una forma de resistència.
El títol de l’exposició remet a un antic manual de navegació publicat sota la monarquia hispànica al segle XVI. Aquesta referència serveix per apuntar a la persistència d’idees colonials també en el món digital, i alhora per obrir un debat sobre com podem relacionar-nos amb les imatges i els sistemes que les sostenen des d’altres punts de vista, menys extractius i més oberts a la complexitat.
Paisaje marciano I, Kyriaki Goni (2022). © Kyriaki Goni i The Breeder
Dins del programa de l’exposició, també hi ha una col·laboració amb el Sónar+D 2025. L’artista Simon Weckert ha estat escollit per presentar la seva obra del 12 al 14 de juny a l’espai Project Area, on es creuen art, innovació i tecnologia. Aquesta presència reforça la voluntat de Foto Colectania d’explorar com la imatge interactua amb altres àmbits creatius i científics, alhora que consolida una de les seves línies de treball, la relació entre la fotografia, la societat i les tecnologies emergents.
El derecho al olvido, Esther Hovers (2021-2024). © Esther Hovers