Editorial
“La Passió” de Madola i d’Olesa de Montserrat
Apareix un whatsapp a la pantalla del meu mòbil, aquesta eina màgica i diabòlica que provoca gaudi i addicció ensems. És l’Eva Buch, la directora d’educació, divulgació i patrimoni de la Fundació Naturgy. Feia temps que no ens retrobàvem, ella venia del Museu de Montserrat i, posteriorment, va anar a treballar al Museu del Gas de Sabadell, un edifici on ara s’hi vol fer quelcom de valor afegit, a veure si és veritat! Però continuem. Em comença a parlar de la Passió d’Olessa i la seva magnífica col·lecció d’art. La veritat és que em quedo sobtat, primer perquè havia sentit a parlar d’aquesta representació de la vida de Jesucrist, però no hi havia aprofundit i, per altra banda, tampoc sabia que tenia una col·lecció d’art -molta de la qual la custodia La Factoria de les Arts de Terrassa (LaFact) segons em comenta l’Adrià Fornés, el seu director. Una anècdota, tant el nou teatre d’Olesa com l’edifici que acull LaFact van ser dissenyats per l’interessant i geometritzant arquitecte brutalista Jan Baca Pericot. També em sorprèn d’on prové aquesta passió de l’Eva per la Passió. I, evidentment, li pregunto. Em respon que ella és d’Olesa, que feia molts anys que vivia fora, però fa uns anys va tornar-hi i, com no, la van i es va reclutar per ajudar a potenciar aquesta iniciativa cultural que arrenca el 1538, sí, sí, 500 anys d’esforç col·lectiu per desenvolupar un esdeveniment d’aquestes característiques. Només per aquest fet val la pena d’anar-la a veure. També perquè l’escenari on es desenvolupa és impressionant, la qualitat de la representació, el caliu humà, el sentit de concòrdia, l’escenografia, l’actualització d’aquesta representació… la monumentalitat de tot es fa evident. I, com no, per conèixer una ciutat de 25.000 habitants que si no hagués estat per aquest fet cultural, no l’hagués visitat i perquè, a més a més, tenen aquesta cura i sensibilitat especial pel món de l’art.
Col·lecció d’art de la Passió. En Quim Moreno, activista cultural, editor i docent artístic a Elisava, amb el qual vam coincidir a la junta de l’Appec (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), me’l trobo pel passadís mentre estava fent la visita per la petita exposició que preparen a l’artista que conviden a fer el cartell. En Quim, un altre d’Olesa que desconeixia que ho fos. Em diuen que els Comediants, aquest grup teatral català prou conegut, també són d’aquesta ciutat amagada sota una de les muntanyes més mítiques i ignotes de Catalunya. Enguany, l’artista convidada és la Madola -Maria Àngels Domingo Laplana-, la ceramista que conjuntament amb Claudi Casanovas esdevenen referents en aquest àmbit. De la Madola acabem de veure la magnífica exposició Un foc mil·lenari a la Fundació Vila Casas de Barcelona i, a més, el 2024 la Generalitat de Catalunya va reconèixer-la amb el Premi Nacional d’Artesania. El cartell que ha creat l’artista no deixa ningú indiferent, titulat Mare Dolorosa posa el focus en el patiment de Maria, de la mare que perd el fill. Un enfocament molt interessant, ja que dins la col·lecció de cartells cada artista posa la seva energia en un determinat aspecte: la creu, el cos de crist, la cara de crist, l’aura de tota la litúrgia… A la col·lecció hi trobem noms destacats com el d’Antoni Tàpies, Ignasi Aballí, Arranz-Bravo, Antoni Clavé, Josep Guinovart, Antoni Llena, Joan Pere Viladecans… i calia començar a posar en relleu en aquesta col·lecció el paper destacat de les dones en l’artigrafia catalana. Per tant, aquesta tria no és casual, com la tria per l’any vinent, l’artista Assumpció Mateu. Però els objectius de l’Eva i de la presidenta del consell consultiu, Cristina Pujol, no s’aturen a preservar, catalogar -com estan fent ara- sinó a difondre entre la societat civil aquesta rica col·lecció -els escolars de la població ja n’han gaudit-, i generar una gran exposició amb tot aquest material. Un repte que segur que aconseguiran.
Et poden
Interessar
...
