Notícies
Sebastião Salgado, mestre de la fotografia en blanc i negre, mor als 81 anys
El brasiler va documentar amb la seva fotografia gran part dels desafiaments contemporanis
Més de cent països creant projectes fotogràfics i molts d’ells han aparegut en nombroses publicacions i llibres. Sebastiâo Salgado, va morir el 23 de maig a París, segons va confirmar l’Institut Terra, que va crear juntament amb la seva dona, Lélia Wanick Salgado, a causa d’una leucèmia -malatia com a seqüela d’una malària que va contraure fa dècades-.
Sebastião Salgado va elevar el fotoperiodisme a la categoria d’art i és un dels grans mestres de la instantània en blanc i negre al llarg de la seva carrera. Va néixer al petit poble d'Aimores, a l’estat cafeter i miner de Minas Gerais i posteriorment es va centrar en injustícies que marcaven el món modern i el seu treball tractava la vida dels marginats.
Exposició de Sebastião Salgado Genesis (2017) al PAN a Nàpols
Fins a quaranta-vuit expedicions per l’Amazones per captar moments dels pobles indígenes del Brasil amenaçats. Salgado començà amb la fotografia, amb aturar el moment amb la lent, quan treballava com a economista, utilitzant una Leica durant viatges per negocis per Àfrica. I d’allà a convertir-se en fotògraf independent, amb un moment principal, ja que el 1981 va presenciar l’intent d’assassinat del president Ronald Reagan. Salgado va capturar aquell moment a Washington i les imatges es van publicar per tot el món.
El seu últim gran projecte era Amazonia on retrata amb tota esplendor aquella zona que coneixia a la perfecció amb la finalitat d’alertar al món sobre la seva extrema fragilitat. Les seves exposicions donaven lloc a reflexions, Barcelona també va formar part d’aquest recorregut expositiu, van recórrer tot el món. Salgado va rebre en 1998 el Premi Príncep d'Astúries de les Arts i era membre de l'Acadèmia de Belles Arts de França. Guardons a una mirada sempre empàtica amb els quals més sofreixen. Viatger incansable, en la seva dilatada carrera Salgado va recórrer el planeta amb especial atenció al sud global, on va documentar fams, guerres, explotació laboral, travessies migratòries…
La seva elecció de retratar al desposseït del món, va dir, no va ser ideològica, sinó autobiogràfica: "Soc una persona del Tercer Món. Conec Àfrica com les línies de la meva mà; després de tot, fa 150 milions d'anys, Àfrica i Amèrica del Sud eren una sola".
Et poden
Interessar
...
