Exposicions
‘Néstor retrobat’ recupera la figura de l’artista Néstor Martín-Fernández
El Museu Nacional Reina Sofia crea la gran antològica de l’artista canari.
Més de dues-centes obres obren la porta a la gran antològica de Néstor Martín-Fernández, l’artista canari que transcorria entre el modernisme, el decadentisme i el simbolisme. El Museu Nacional Reina Sofia, juntament amb els espais canaris Tenerife Espacio de las Artes i el Museu Néstor de Las Palmas de Gran Canària, utilitza deu sales del centre madrileny per mostrar facetes que va idear ja d’inicis del segle XX, sobresortint pintures d’estils diversos, murals, arquitectura i escenografies teatrals.
Néstor retrobat és un diàleg directe amb la singularitat de l’artista canari que va néixer l’any 1887, morí el 1938, que assolí el reconeixement internacional dins de la seva època, però la mort prematura amb 51 anys, va deixar obres inacabades com el Poema dels elements. Al Reina Sofia s’exposen sèries èpiques plenes de barroquisme, fantasia, cossos masculins i femenins, explorant els principis esotèrics de la maçoneria, l’erotisme exuberant, a més de representacions d’elements autòctons canaris.
Sátiro del vallde Hespérides, Néstor Martín-Fernández de la Torre (1930). Museo Néstor. Foto: Fernando Cova del Pino
Néstor Martín-Fernández va decidir abandonar Las Palmas per arribar a Madrid i després a Barcelona, ciutat on viurà de 1907 a 1913. Era popular als cercles modernistes i exposà a la sala Parés. Posteriorment, a Madrid va conèixer a figures com Valle-Inclán, Lorca o un jove Dalí, per visitar també ciutats importants en l’àmbit artístic com Londres, París o Brussel·les, llocs i espais que va funcionar per assumir els preceptes prerafaelites, conèixer a Gustave Moreau o Gustavo Durán.
La seva obra va caure a l’oblit, però aquesta mostra expositiva recupera tota la seva esplendor, poder i vitalitat. Juan Vicente Aliaga, comissari de l’exposició, explica com “el règim franquista es va apropiar de la seva obra i la va convertir en un simple exponent del folklore canari, sense oblidar el declivi d’un corrent com la simbolista”.
Adagio, Néstor Martín-Fernández de la Torre (1903). Museo Néstor. Foto: Fernando Cova del Pino
Del 14 de maig al 8 de setembre, la mirada s’ha d’aturar amb l’obra de Néstor Martín-Fernández, amb el seu modernisme, la sensualitat, fascinació pels cossos andrògins, el fet de crear una obra inclassificable desafiant els cànons morals del seu temps. El recorregut comença amb la cerca de la identitat com a artista amb Adagio, obra de 1903, per crear un camí amb parades a Barcelona (espectacular la peça pictòrica Epitalamio (o les noces del príncep Néstor), el binomi entre espanyolitat i cosmopolitisme, les mitologies sexualitzades, el muralisme, agafant molta potència la part del ‘Poema dels elements’ o el seu talent escenogràfic.
El final de l’exposició, una de les importants a Madrid durant aquest període estival, el marca l’element canari, la promoció de la cultura popular. Canàries sempre es troba present dins de la seva obra, com succeeix amb Visions de Gran Canària, creant un grup de pintures on les característiques canàries s’entrellacen amb els elements mediterranis de la seva època passada a Barcelona.
Visiones de Gran Canaria, Néstor Martín-Fernández de la Torre (1928-1934). Museo Néstor
Et poden
Interessar
...
