Els vuitanta marca un abans i un després a la societat espanyola, el postmodernisme s’apodera de molts sectors del món de la cultura i l’art passa d’aquells elements grisos en estètica marcats pel pas de la Dictadura a una figuració colorista que recrea la cultura popular de la Transició. El Museu Carmen Thyssen de Màlaga crea una panoràmica particular i ho fa mitjançant l’exposició temporal Pintura alliberada. La jove figuració espanyola dels 80, comissariada per Bárbara García Menéndez i Alberto Gil.
Una trentena d’obres amb més de vint artistes presents, han donat forma al recorregut expositiu agafant la força de la pintura figurativa dels vuitanta que donava pas a una nova modernitat en paral·lel a la transició i la democràcia. Reivindicació en la pintura, noves maneres d’explorar amb la creació pictòrica i propostes creatives que no s’havien vist a Espanya. Tot allò donava peu a una nova figuració de llibertat i multicolor carregada de temàtiques, expressivitat i uns joves artistes que volien estructurar i compondre a partir de nou símbols.
Escena. Personajes a la salida de un concierto de rock, Guillermo Pérez Villalta (1979). MNCARS © Guillermo Pérez Villalta, VEGAP, Málaga, 2025
Fins al 14 de setembre, al Palacio de Villalón, a la seu Thyssen de Màlaga, es podrà veure obres de Guillermo Pérez Villalta, Carlos Alcolea, Miquel Barceló, Patricia Gadea, Ferrán García Sevilla o Juan Navarro Baldeweg, entre d’altres, tots ells amb Madrid com a epicentre comú, lloc on sorgeix la Movida als vuitanta dins d’un període d’optimisme i entusiasme. Ara bé, aquesta vintena d’artistes presents a Pintura alliberada, formen a partir d’un panorama multiforme on l’espectador trobarà figuració, abstracció, renovació de l’informalisme del passat, però sempre en camí amb aquesta nova alliberació artística i cultural que arrelava a Espanya en la penúltima dècada del segle XX.
Los borrachos, Carlos Alcolea (1978-1979). Colección Museo Helga de Alvear, Cáceres © Carlos Alcolea, VEGAP, Málaga, 2025
Personatges a la sortida d’un concert de rock de Guillermo Pérez Villalta és l’exemple més representatiu de l’exposició. Una composició que pot transportar al visitant a un carrer del barri de Malasaña, obrir la porta del Penta, bar conegut per la Chica de ayer de Mecano, i trobar-nos amb música rock dels vuitanta dins d’un concert festiu, característic d’aquesta època a la capital.
Fins i tot, Pedro Almodóvar formarà part de l’exposició i ho farà com a col·leccionista de l’obra d’Ángel Campano sense títol. El director de cinema és peça clau d’aquella època i l’obra és una revisió d’un món contemporani a partir d’una visió del passat en forma de bodegó. Un diàleg de confrontació sense prejudicis d’aquella reivindicació pictòrica serà el fil conductor d’aquesta exposició, continuant el camí de muntatges en el passat com Real (ismos) en 2022 o Modernitat latent en 2024.
Viaje al Monte Negro, Patricia Gadea (1984). MNCARS © Patricia Gadea, VEGAP, Málaga, 2025