Exposicions
Sean Scully torna a Barcelona
Nascut a Dublín el 1945, Sean Scully va aterrar a Barcelona l’any 1994 i aviat va obrir-hi un estudi que compaginava amb els seus altres estudis a Munich i Nova York. Durant vint-i-cinc anys, va passar llargues temporades aquí i el 2019 la seva marxa de Barcelona va quedar envoltada d’un cert rebombori per unes declaracions seves relatives al català.
Durant aquests anys a Barcelona, Scully va experimentar tècniques com el vitrall i la pintura mural al fresc, i el resultat són la seva intervenció a l’Espai d’Art Sean Scully, adscrit al Museu de Montserrat, a la capella romànica de Santa Cecília a Montserrat el 2010-2015 i el vitrall de la catedral de Girona el 2010-2011. El 2014 es va especular amb la donació de dues-centes obres seves a la ciutat de Barcelona per a la creació d’un museu dedicat a la seva obra en allò que havia de ser l’Esplanada de Montjuïc, un projecte que no va progressar.
L’any 2007 la Fundació Miró va presentar una retrospectiva d’aquest autor, que sempre s’ha confessat fervent admirador de Mark Rothko i que també reconeix la influència d’altres artistes com Mondrian, Klee i Matisse, que l’han dut a convertir-se en un dels artistes més destacats de l’abstracció contemporània. Enguany la Fundació Catalunya La Pedrera ha programat, del 14 de març al 6 de juliol, una nova exposició retrospectiva de Sean Scully, just l’any que l’artista complirà 80 anys, i n’ha encarregat el comissariat a Javier Molins, expert en l’obra de l’artista irlandès. La proposta plantejada en aquesta ocasió permet veure una seixantena d’obres estructurades en un recorregut cronològic que inclou des d’algunes de les primeres peces de la dècada del 1960 en les quals es partia d’un interès inicial en la figuració, interès que Scully va abandonar ràpidament per endinsar-se en el llenguatge de l’abstracció geomètrica primer, per explorar l’estètica minimalista a continuació i tornar a partir dels vuitanta a l’abstracció geomètrica que l’ha caracteritzat.
Small Cubed 9, Sean Scully (2021) © Sean Scully. Cortesia de l’artista
El plantejament expositiu de Javier Molins es tradueix en un recorregut que ens porta fins a l’obra més recent, i la prova que es vol incidir especialment en la producció d’aquests darrers anys són les catorze obres produïdes recentment, obres en les quals curiosament es pot percebre un retorn a la figuració. L’exposició inclou alguns exemples de la producció artística de l’Scully fotògraf, un aspecte de la seva creació que, si en l’exposició de l’any 2007 a la Fundació Miró il·lustrava el treball fotogràfic centrat en els murs de pedra seca típics del paisatge rural irlandès i que tant l’han inspirat, en aquesta ocasió incideix en el treball rigorós d’observació de fragments de façanes, finestres, portes... d’arquitectures sovint degradades, copsades per la càmera de Scully en entorns propers a Barcelona i que ofereixen geometries complexes altament expressives i carregades de cert lirisme.
Els visitants podran visionar un documental creat per David Trueba que permet endinsar-se a l’estudi de Sean Scully a Londres, veure’l treballar en les seves darreres obres i conversar sobre el seu treball. També mostra els treballs de preparació de l’exposició a La Pedrera i, encara, inclou una conversa entre David Trueba i el comissari de l’exposició, Javier Molins. Dins del que anomenen “activitats d’exposició expandida” es programen dos concerts i una visita a Santa Cecília de Montserrat. Tot plegat, una possibilitat de capbussar-se de ple en l’obra del que, sense cap mena de dubte, és un dels grans creadors de l’abstracció geomètrica.
Fez, Sean Scully (2024). © Eva Herzog
Et poden
Interessar
...
