Première mère, una peça de l'artista Parvine Curie, forma ara part del fons del MNAC gràcies a la donació del col·leccionista Antonio Sagnier, una aportació clau a la col·lecció d’art català de postguerra i segona avantguarda, un àmbit que es continua consolidant amb peces que expliquen històries i trajectòries com la de Curie.
L'escultura, creada entre 1969 i 1970, és una obra en bronze que reflecteix a la perfecció l'estil de maduresa de l'artista. En sintonia amb les investigacions formals d'Oteiza, Chillida o Barbara Hepworth, Curie explora la relació entre volum i buit, la solidesa i l’espai intern. Però més enllà de la recerca geomètrica, hi ha una dimensió simbòlica molt potent: les seves formes arquitectòniques evoquen la maternitat, amb estructures que recorden cases o fortaleses que protegeixen el seu interior. Aquest concepte de refugi i protecció ha estat una constant en la seva obra.
Parvine Curie, nascuda a Nancy el 1936 i d’origen iranià, va viure una etapa fonamental de la seva carrera a Catalunya, on va arribar el 1956. De fet, en els seus inicis signava com Arlette Martí, un nom que amb el temps abandonaria per adoptar el pseudònim pel qual és reconeguda actualment. La seva relació amb el territori va començar amb una fascinació per l’art romànic, que la va portar a recórrer Catalunya i a establir-se a Barcelona. Va tenir el seu primer taller a la Casa de les Punxes i més tard un altre davant de Santa Maria del Mar. En aquells anys, fotògrafs com Xavier Miserachs o Colita la van immortalitzar en imatges que transmeten un esperit de llibertat i experimentació, especialment en les seves creacions de màscares ceràmiques i escultures fetes amb materials trobats.
Mère-Matmata, Parvine Curie (1975 - 1977). Centre Pompidou
El 1969, Parvine Curie es trasllada a París, on la seva trajectòria artística s’expandeix i guanya reconeixement internacional. Malgrat això, mai ha deixat de mantenir el vincle amb Catalunya. A partir dels anys seixanta, passa els estius a Cadaqués, on l’arquitecte Lanfranco Bombelli li dissenya un taller i on el seu fill, David Martí (1960-2007), poeta i artista, es converteix en una figura emblemàtica de la bohèmia del poble empordanès.
L’obra de Curie ha estat objecte de diverses exposicions a Catalunya, com la mostra que el 1999 es va presentar al Monestir de Pedralbes i a la Galeria Maeght. Recentment, el MNAC ha incorporat diverses obres seves, incloent-hi una sèrie d’escultures de ceràmica i dibuixos de la seva etapa inicial. A més, el seu treball ha estat present a exposicions com Maternasis (2022) i Quina humanitat? (2023).
A escala internacional, la seva producció també ha rebut un gran reconeixement, amb la seva incorporació a la col·lecció permanent del Centre Pompidou i la participació en l’exposició Elles font l’abstraction. Ara, amb Première mère formant part del patrimoni museístic, l’obra de Parvine Curie suma un nou capítol en la seva estreta relació amb Catalunya.
Mère, Parvine Curie (1959). MNAC