LS_Online_BONART_1280X150-22

Exposicions

El MNAC recupera la figura de l'ebenista i orfebre Adolf Fargnoli

‘Adolf Fargnoli. Del Noucentisme a l’avantguarda’ és una versió ampliada de la mostra a la Casa Masó de Girona

El MNAC recupera la figura de l\'ebenista i orfebre Adolf Fargnoli
bonart barcelona - 14/06/24

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta per primera vegada a Barcelona l’obra d’Adolf Fargnoli (La Bisbal d'Empordà, 1890 – Barcelona, 1951), ebenista i orfebre d’origen italià que va formar part del cercle d’artistes i artesans que es van donar a conèixer a Girona al voltant de la figura de l’arquitecte Rafael Masó.

Organitzada pel Museu Nacional en col·laboració amb la Fundació Rafael Masó i comissariada per la historiadora de l’art Pilar Vélez. Adolf Fargnoli. Del Noucentisme a l’avantguarda aplega una selecció significativa de la producció de l’artista, especialment capsetes i creus de fusta tallada amb aplicacions ceràmiques. El director de la Fundació Rafel Masó, Jordi Falgàs, ha dit a l’ACN que la mostra és una reivindicació i un redescobriment de Fargnoli. L’exposició de petit format és una versió ampliada de la mostra que es va poder veure a la Casa Masó de Girona des de finals de l’any passat al passat 20 d'abril.

El director de la Fundació Rafel Masó ha ressaltat que Fargnoli era “un artista i un creador que moltes vegades va ser qualificat amb un to pejoratiu com artesà”. Segons Falgàs, “estem davant d’un cas excepcional d’un creador únic en el panorama català de principis del segle XX. Era un personatge original i per això segurament desconcertava”.

Fargnoli va esdevenir un dels grans noms del Noucentisme gironí. Virtuós de la talla de fusta, fou famós per les singulars i refinades arquetes, cofrets, capsetes i joiers de fusta tallada amb aplicacions metàl·liques i amb interiors folrats de seda que solia dotar d’un nom poètic. Cinquanta exposicions nacionals i internacionals entre 1918 i 1933 expliquen que Fargnoli, admirat per crítics, artistes i intel·lectuals, es convertís en un mite de la Girona noucentista.

El MNAC recupera la figura de l\'ebenista i orfebre Adolf Fargnoli

El 1932 l’artesà gironí es convertí en un dissenyador fascinat per l’estètica de Hollywood. Instal·lat a Barcelona, va desenvolupar-hi les creacions “D’Annali”, una línia de bijuteria femenina que no arribà a ser realitat. El 1933, una crisi emocional i el seu caràcter bohemi el menaren a una depressió profunda. Malgrat la seva personal obra literària, la guerra i la postguerra significaren una davallada creativa, llevat d’una recuperació breu cap al 1945. Morí silenciosament el 1951.

El MNAC recupera la figura de l\'ebenista i orfebre Adolf Fargnoli Adolf Fargnoli. Capseta 1920. Amb incripció LA CAPSETA D'UN AMOR QUE NAIX. Palau Antiguitats, Barcelona

Aquest projecte és fruit d’una nova recerca portada a terme per Pilar Vélez, comissària de la mostra, que ha tret a la llum nombroses peces fins ara desconegudes, així com les d’alguns dels seus imitadors, i múltiples aspectes de la vida i la trajectòria professional de l’artista gràcies a l’accés al llegat documental de la família i als testimonis que es conserven en diferents arxius. La recerca ha permès reunir més de 90 peces, especialment capsetes i creus de fusta tallada amb aplicacions ceràmiques, obra d’Adolf Fargnoli i d’algun imitador seu, així com també alguns dissenys ceràmics que va realitzar a l’obrador de Can Marcó de Quart.

La comissària Pilar Vélez ha explicat que Fargnoli és un personatge que dona molt de si i és molt misteriós: “Per això l’hem descobert ara al MNAC com fa 106 anys es va descobrir a Barcelona a les galeries laietanes. El MNAC el redescobreix ara”, ha afegit. Vélez ha dit sobre Fargnoli que darrera d’una persona molt discreta, era “un home de grans relacions públiques i que se sabia bellugar molt bé” i va aconseguir portar les seves peces a tot arreu.

El MNAC recupera la figura de l\'ebenista i orfebre Adolf Fargnoli

La mostra, que es podrà visitar fins al 20 d'octubre, inclou catàlegs de les seves exposicions, que descobreixen la seva vessant de grafista; així com un centenar de documents inèdits: projectes de les seves creacions, originals dels dissenys gràfics, fullets publicitaris, documents personals i algunes fotografies. El MNAC presenta així una versió ampliada de la mostra que s’ha pogut veure a Girona del 30 de desembre de 2023 al 20 d’abril de 2024, impulsada per la Fundació Masó i coordinada pel seu director Jordi Falgàs. Aquest projecte compta amb un catàleg coeditat per ambdues institucions i Úrsula Llibres.

Escenari_prodigios_Bonart_180x180 pxBanner_MaquinesdelTemps_300x250

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90