0524-banner-bonart-CarlesPiqueras-1280x107px

Notícies

El Departament de Cultura presenta "Museu habitat", una extensa programació sobre el futur dels museus i la seva transformació

La programació, que començarà aquest mes de juny i s’allargarà fins el 2026, consta d’exposicions, activitats i una col·lecció de publicacions

El Departament de Cultura presenta \
bonart barcelona - 12/06/24

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el director del programa temporal d’assessorament museístic, Manuel Borja-Villel, han presentat avui les accions que està organitzant aquest expert per tal de reflexionar sobre el futur dels museus i la seva transformació, sota el títol de “Museu habitat”. El projecte prendrà forma a través d'una sèrie d'activitats, exposicions i intervencions artístiques que tindran lloc entre els anys 2024 i 2026. Implicarà especialistes locals i internacionals, persones provinents de diferents camps de la cultura (museòlegs, gestors, artistes, comissaris, pensadors...), col·lectius socials i altres xarxes d'agents públics.

La consellera Garriga ha destacat que “el Pla de Museus de Catalunya ja ens indica, des del 2017, que en el segle XXI aquests equipaments han de ser socials, i fa temps que els nostres museus de tot el país així ho conceben i treballen en aquesta línia”, ha explicat la consellera, que ha destacat que la programació en qüestió compta amb l’aportació “d’una gran diversitat de persones i col·lectius provinents de diferents camps, i de l’expertesa de tantíssims professionals imprescindibles de casa nostra”.

Des d'aquest mes de juny, a través de tallers, conferències, arts en viu, cicles de cinema i altres formats, aquestes investigacions s'activaran públicament en emplaçaments significatius de Catalunya. Algunes d’aquestes propostes tindran lloc en espais com els Tinglados del Port Vell, el Museu Marítim de Barcelona, el Palau Moja, el pavelló Victòria Eugènia i més centres i localitzacions per tot el territori. El programa també s'acompanyarà d’intervencions artístiques de llarga durada, desplegades tant a la ciutat de Barcelona com a centres -no necessàriament artístics- del país.

El Departament de Cultura presenta \

La voluntat del programa no és la d’oferir tesis concloents, sinó que es concep com un intent d’acompanyar el debat sobre el paper del museu en la societat actual, els seus reptes i les seves aspiracions. “Museu habitat” tindrà com a resultat final un corpus ple d’aportacions diverses fruit de la participació dels professionals del sector, de diversos col·lectius socials i agents públics. Aquestes conclusions finals seran públiques i estaran a l’abast de tota la ciutadania.

Una mostra als Tinglados del Port de Barcelona i altres assajos expositius

El programa constarà d’una gran exposició que tindrà lloc simultàniament als nous Tinglados del Port Vell, al Museu Marítim de Barcelona i al Palau Moja. Amb la voluntat de reflexionar sobre els temes centrals del museu social en l’àmbit català, es treballarà sobre casos concrets. Cadascun d’aquests espais abordarà un dels temes d’anàlisi centrals per a la concepció d’un nou model de museu, com ara les fronteres, la redistribució, la memòria i l’arxiu, i la industrialització i la colonialitat.

Als Tinglados, un nou espai de Barcelona dedicat a usos culturals, es reflexionarà sobre la representació visual a través de la interrelació de les nocions de paisatge, desplaçament i identitat. Aquesta mostra posa en diàleg obres històriques com les d’Isidre Nonell, Colita o Anna Turbau amb la producció d’artistes contemporanis com Allan Sekula, Malgorzata Mirga-Tas, Efrén Álvarez o el col·lectiu Ayllú.

A part d’aquesta exposició, el programa compta amb més assajos expositius que tindran lloc al Palau Moja, al Museu Marítim de Barcelona o al Pavelló Victòria Eugènia, entre d’altres espais tant de la capital com de la resta de territori. També es realitzaran projectes puntuals amb altres institucions com ara la Fundació Tàpies o el Museu d'Història de Catalunya.

Al Palau Moja es treballarà al voltant de la idea de memòria, monument i espai públic, amb obres com les d’Aline Motta, Jorge Ribalta, Oriol Vilanova, entre d’altres.

Al Museu Marítim de Barcelona, una mostra reflexionarà sobre processos extractius i memòria material, prenent com a cas d’estudi el paper de Catalunya en diferents campanyes colonials. Entre els temes que es tractaran, tindrà especial importància l’impacte de la importació de matèries primes com ara la fusta de Guinea en el disseny tant de productes i d’arquitectura durant els anys cinquanta i seixanta. A més de material històric, l’exposició inclou treballs d’artistes contemporanis com Antoni Muntades, Carlos Pazos o Claudia Claremi.

Al Pavelló Victòria Eugènia es presentaran una sèrie d’intervencions artístiques a partir de les quals es reflexionarà sobre les grans exposicions internacionals que van tenir el seu apogeu en les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, i sobre la seva influència en la nostra manera d’entendre el món.

Les activitats del programa

El programa comptarà amb dos congressos, nombroses activitats i debats, i estarà obert a la participació d’altres institucions, que s’hi podran anar sumant a mesura que avanci el procés de reflexió. Les activitats començaran aquest mes de juny amb accions i tallers de debat, mobilitzats per col·lectius com IDRA, Transductores i Entrar Afuera (juntament amb altres grups amb els que col·laboren) i abordaran diversos temes creuats pel fet artístic: formes de relació entre cura i cultura, la comensalitat, la decolonialitat, el trànsit ecosocial o allò rural, entre d’altres.

El primer congrés, que tindrà lloc entre el 26 i el 28 de novembre de 2024, servirà per situar el debat i compartir idees i propostes. El segon, previst per al juny de 2025, actuarà com a conclusió del projecte. Aquests congressos estaran oberts a la participació de professionals del sector, pensadors i agents socials.

També es crearà la col·lecció de publicacions “Museu habitat”, que en les seves pàgines recolliran propostes, documents i testimonis que, des de diverses posicions, repensen el paper del museu al segle XXI a partir de la realitat de Catalunya i en relació amb altres contextos. Un dels números, editat per Xavier Acarín, versarà sobre el “Museu social de Barcelona”, que va existir a principis de segle XX en connexió amb nous models urbans com ara la ciutat jardí.

Investigació militant

Com explica Borja-Villel, “en les darreres èpoques, el debat al voltant dels públics, de les col·leccions i dels processos de descolonització són habituals en el món de l’art i del museus. Però, si no van acompanyats d’un qüestionament de les nostres estructures institucionals, corren el risc de convertir-se en mers gestos retòrics. D’aquí la necessitat de replantejar els models museístics amb què operem per obrir-los a noves formes de pensament i d’acció.”

L’objectiu, tant del conjunt de mostres com de les altres intervencions artístiques i activitats, és generar un debat entorn al “museu” i sobre els dispositius i les narratives que han estat hegemònics des del segle XVIII en el camp museístic, en línia de la reflexió profunda que ja va plantejar el Pla de Museus, en què els museus del país ja estan treballant. És precisament degut a aquest treball que és possible impulsar una reflexió activa sobre aquest concepte, que permeti imaginar altres formes de concebre i, finalment, “habitar” el museu.

La voluntat del programa també és promoure altres formes de participació artística i ciutadana. Borja-Villel ha explicat que “en aquest procés, serà fonamental el concepte d’‘investigació militant’: una praxi que busca construir, amb i des de les persones i els moviments socials, una forma d’acció el propòsit de la qual no és interpretar ni afirmar el món, sinó transformar-lo.”

Baner-generic-180x180_Banner-LS-180x180

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90