Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90

Notícies

Revista Bonart #199: Un homenatge a Joan Brossa

La revista Bonart homenatge l'obra de Joan Brossa, un símbol de compromís amb la trangressió per a tota una generació

Revista Bonart #199: Un homenatge a Joan Brossa
bonart barcelona - 19/03/24

El número 198 de la revista bonart –corresponent als mesos de març a agost del 2024– ja està a la venda disponible als quioscos. 

En aquest número, la revista bonart dedica les pàgines del monogràfic central a la censura i formes de manifestación en l'art. Sota el títol Qui tem l'art contemporani? Censura i batalles d'una guerra cultural, examinem com la censura recorre l'art contemporani i el seus creadors manifestan-se a través de la retirada d'obres o la cancel·lació d'exposiciones entre d'altres accions. El monogràfic compta amb el textos de Maria Muñoz, Montse Badia, Joan M. Batllori i un espai especial dedicat al Museu de l'Art Prohibit a Barcelona per Aina Mercader i una entrevista a Tatxo Benet, director del museu de l'Art Prohibit, realitzada per Jordi Grau

La revista bonart dedica també una especial cobertura en aquest número a Antoni Vila Casas i Arranz-Bravo i la repercusió del seu llegat amb textos de Natàlia Chocarro i Jordi Garrido. Lleida i el Museuu Morera, en un text escrit per Conxita Oliver, en prepara per la propera obertura del museu. Reivindiquem també el paper de l'INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, que dedica els seus esforços a preservar i promocionar la riquesa visual del passat i el present, tot apostant per la conservació del patrimoni visual. Aquest són només una part dels continguts d'aquest número que compta també amb les seccions habituals d'Opinió –Xavier Barral, Natalia Lloreta, Albert Mercadé, Ferran Mascarell, David G. Torres, Lídia Penelo …– Mercat de l'art i els articles crítics de les exposicions realitzades a Catalunya.

Revista Bonart #199: Un homenatge a Joan Brossa

La portada del Bonart és obra de Cesc Abad, artista autodidacta i multidisciplinari que es nodreix dels principis dels millors artistes catalans, així com de reconeguts artistes internacionals. Les seves creacions estan directament vinculades a la natura, especialment al paisatge dels Pirineus catalans. L'habilitat que té per dominar diverses disciplines li permet treballar la ceràmica d'una manera summament personal i identificable.

[file79f5f]

D'altra banda, el monogràfic d'aquest número de Malart,  està dedicat en un homenatge molt especial a Joan Brossa. Un monogràfic que ha comptat amb la important col·laboració del galerista Miguel Marcos. Joan Brossa és el símbol de compromís amb la transgressió de tota una generació que en aquest monogràfic és analitzat per Rosa Gutiérrez Herranz i Juan Manuel Bonet. Per completar el relat sobre Brossa, Ricard Planas Camps entrevista Miguel Marcos per analitzar la vigència del treball de Brossa en el context nacional i internacional.

La secció d'Internacional recull el treball del MARCO de VIGO per Rosa Gutiérrez Herranz, Carlos Casas i el seu Bestiari a la propera Biennal de Venècia, per Beatriz García o el Surrealismes de Pilar Parcerisas. A més de moltes més exposicions en l'àmbit nacional com Art i emoció al Museu Frederic Marés, La càmera domèstica i Consuelo Kanaga al KBr Fundación Mapfre, Miquel Barceló a la Fundació Catalunya La Pedrera, Suzanne Valadon al MNACSusana Solano a la Fundació Vila Casas, Mari Chordà al MAMT o Juan de Andrés al Centre d'Art Tecla Sala, entre moltes altres exposicions.

La portada del Malart és de Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plàstic. Als anys quaranta va conèixer el poeta J. V. Foix, un dels seus referents literaris, i també el filòsof Arnau Puig i els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Amb ells va fundar el grup i la revista d'avantguarda Dau al Set (1948), en la qual va col·laborar amb textos surrealistes que consistien en l'escriptura d'imatges oníriques i hipnagògiques properes a l'automatisme psíquic. Va ser el començament d'una obra literària molt àmplia que utilitzava el llenguatge com a mitjà d'experimentació i que va portar el seu autor cap a la poesia visual, la dramatúrgia, l'escultura i la performance.

La tipografia emprada per la capçalera d'aquest número és Berthart de Berta Casas Pol dins el projecte amb l'Escola d'Olot coordinat per Gemma Reixach.

40_MNACTEC_Banner-180x180Eude, generic

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90