Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90

Exposicions

El MNAC presenta 'El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana'

Els frontals de Vallbona de les Monges, la Font de la Vida dels taller de van Eyck o els retaules que va realitzar Pedro Berruguete per Santo Tomás de Ávila, entre moltes altres obres mestres, es podran veure al costat de les Cantigas de Alfons X el Savi, la Golden Haggadah o el Fortalitium Fidei.

El MNAC presenta \'El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana\'
bonart barcelona - 23/02/24

El Museu Nacional d’Art de Catalunya i Museo Nacional del Prado organitzen l'exposicó El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana. Aquesta mostra presenta un conjunt únic d’obres de mestres de la pintura gòtica com ara Pedro Berruguete, Bartolomé Bermejo, Fernando Gallego o Bernat Martorell, que procedeixen d’una trentena de museus, biblioteques, esglésies, arxius i col·leccions particulars nacionals i internacionals.

Comissariada per Joan Molina Figueras, aquesta exposició és la primera gran mostra que analitza la relació entre jueus, conversos i cristians als regnes peninsulars durant l’edat mitjana. Recupera un mirall: el retrat dels jueus i els conversos concebut pels cristians entre 1285 i 1492.

El MNAC presenta \'El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana\'

Durant aquesta època, les imatges van tenir un paper fonamental en la complexa relació entre aquests tres col·lectius. Si, d’una banda, van ser un mitjà important de transferència de ritus i models artístics entre cristians i jueus, de l’altra, com a revers ombrívol, van contribuir a difondre l’antijudaisme creixent que niava a la societat cristiana.

En aquest terreny, l’estigmatització visual dels jueus va ser un reflex fidel del mirall cristià, de les seves creences i ansietats; un poderós instrument d’afirmació identitària. Després de la massiva conversió de jueus al cristianisme com a conseqüència dels pogroms de 1391, les imatges de culte es van situar en el centre de la polèmica, fins esdevenir una prova per afirmar la sinceritat dels nous cristians o, pel contrari, per acusar-los de judaïtzar.

L’extensió d’aquestes sospites infundades d’heretgia judaïtzant es troba a la base de la fundació de la Inquisició espanyola el 1478. Conscient del poder de les imatges, la nova institució va fer-ne un ús intensiu, ja fos per dissenyar poderoses escenografies o per definir fórmules d’identificació visual dels conversos.

L’exposició presenta un conjunt d’obres i de programes absolutament únics a Europa, que corresponen a unes circumstàncies molt especials que determinen les relacions interreligioses que es van produir als regnes peninsulars entre els segles XIII i XV. Són aquelles imatges que estimulen la conversió i justifiquen la sincera decisió dels nous cristians. Igualment originals són les imatges dels primers temps de la Inquisició, tant les escenografies per les esglésies com les obres de caràcter propagandístic. Les obres que es presenten procedeixen d’una trentena de museus, biblioteques, esglésies, arxius i col·leccions particulars nacionals i internacionals.

Encara que moltes destaquen pel seu component estètic, i que entre els autors trobem mestres del gòtic com ara Pedro Berruguete, Bartolomé Bermejo, Fernando Gallego o Bernat Martorell, l’exposició presenta també un conjunt de peces realitzades més enllà dels canons de la historia dels estils, com ara caricatures, gramelletes, gravats o escultures bizarres, amb l’objectiu d’oferir la visió més completa i rigorosa possible d’un tema que només podem abordar des d’una perspectiva que superi les fronteres tradicionals de la història de l’art. Les imatges d’aquesta exposició ens recorden que, si bé la diferència existeix, l’alteritat es construeix.

JP_Bonart-180x180-Online_Banner-Camara-domestica-180x180px_v1-cat-1

Et poden
Interessar
...

Banner-Consuelo-Kanaga-1280x150px_v1-cat-1