0324-banner-bonart-Racisme-1280x107px

Exposicions

El MNAC reflexiona a 'Quina humanitat?' sobre la figura humana després de la guerra

A través de prop d'un centenar d'obres d’artistes internacionals de primera línia, l'exposició aborden la figura i la condició humana enfrontada a la incertesa, els fracassos i les esperances provocades per la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola

El MNAC reflexiona a \'Quina humanitat?\' sobre la figura humana després de la guerra
bonart barcelona - 26/10/23

Del 27 d'octubre a l’11 de febrer de 2024 el Museu Nacional d'Art de Catalunya presenta l'exposició Quina humanitat? La figura humana després de la guerra. Comissariada per Àlex Mitrani, aquesta exposició reuneix prop d’un centenar d’obres d’artistes catalans, espanyols i internacionals de primera línia que, entre 1940 i mitjan anys seixanta, aborden la qüestió de la figura i de la condició humana enfrontada a la incertesa, les mutacions, els fracassos i les esperances provocades per la Segona Guerra Mundial i el seu pròleg, la Guerra Civil espanyola.

El comissari, conservador d’art contemporani del MNAC, ha explicat que l’exposició, que consta sobretot de pintura i escultura, parteix d’un episodi històric: la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil. “Hem reunit 80 artistes amb més d’unes 120 obres que aborden la qüestió de com es va infringir un dolor i un patiment a la humanitat, que ens va fer replantejar-nos en què consistia la dignitat humana”.

Mitrani ha dit que Quina humanitat? està narrada des de la representació de la víctima, de “com aquesta persona ha patit un trauma terrible i com se li pot donar veu”. El comissari creu que l’art pot contribuir a crear una imatge que doni visibilitat a “la injustícia i el patiment causat i pot oferir la possibilitat d’una humanitat que pugui somiar amb una cura i una reconciliació”.

El MNAC reflexiona a \'Quina humanitat?\' sobre la figura humana després de la guerra

Quina humanitat? posa en relació obres molt diverses per generar paral·lelismes i contrastos entre artistes referencials i figures menors o marginals, però de gran valor estètic i comunicatiu. En aquest sentit, presenta propostes estètiques que serveixen de testimoni d’una època i que tenen un potencial d’impacte comunicatiu en l’espectador actual.

Aquest projecte es planteja creuar diferents estrats i relats per tal de destacar problemes nuclears com la disgregació de l’humanisme clàssic o la construcció d’una nova subjectivitat a través del dolor i de l’esperança. També s’obren tota una sèrie de temes més puntuals, però suggeridors, com poden ser la relació entre el cos i la consciència, la possibilitat de l’heroisme, la funció del grotesc, la imatge del monstre, la nostàlgia de la bellesa o la funció comunicativa del rostre.

El projecte suposa un nou pas endavant en la construcció dels relats de postguerra i segona avantguarda que fa anys impulsa el museu, en aquest cas amb una important aposta per situar les figures actives a Catalunya en un context europeu i internacional i reivindicar-ne la qualitat.

Alguns dels artistes dels quals es pot veure obra a l’exposició són Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Mercè Rodoreda, Joan Ponç, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Roberta González, Pablo Picasso, Antonio Saura, Manolo Millares, Jorge de Oteiza, Oswaldo Guayasamín, Maria Helena Vieira da Silva, Zoran Music, Andrzej Wróblewski, Albert Giacometti, Henry Moore, Francis Bacon, Renato Guttusso, Marino Marini, Germaine Richier i Bernard Buffet, entre d’altres.

GC_Banner_TotArreu_Bonart_180x180inclassificables

Et poden
Interessar
...

banner_aire_bonart_horitzontal