JP_Bonart-1280x150px-Online-

Exposicions

Museu Nacional Thyssen-Bornemisza presenta 'Celebració Picasso 1973/2023 amb Picasso'

Pablo Picasso, La crucifixió (París, 7 de febrer de 1930) Musée national Picasso-Paris, dació Pablo Picasso, 1979.
Museu Nacional Thyssen-Bornemisza presenta \'Celebració Picasso 1973/2023 amb Picasso\'
bonart madrid - 12/09/23

El Museu Nacional Thyssen-Bornemisza tanca els seus projectes vinculats a la Celebració Picasso 1973/2023 amb Picasso, allò sagrat i allò profà, una exposició comissariada per Paloma Alarcón que es presenta a les sales 53 a 55 de la planta primera del museu. El discurs de la mostra proposa estudiar l'audàcia i l'originalitat amb què l'artista es va acostar tant al món clàssic com als temes de la tradició judeocristiana, desvetllant la seva capacitat d'integrar elements i problemes de l'art anterior i de reflexionar sobre l'essència última de la pintura. Picasso va conjugar a la seva obra allò diví i allò humà en el seu sentit més ampli i profund, i va intuir que, des del principi dels temps, les expressions artístiques havien adoptat una dimensió sagrada. Quan mira a l'art del passat ens desvetlla noves maneres d'interpretar la història i, amb la seva clarividència, continua donant claus fonamentals a l'incert món contemporani.

L'art era per a Picasso un mitjà d'exorcitzar tant els seus propis temors com els desafiaments de la humanitat i ell mateix es considerava una mena de xaman, posseïdor d'un poder sobrenatural amb capacitat de metamorfosar el món visible. Amb aquesta convicció i envoltat de tot un món de referències màgiques, Picasso exerceix el paper d'intercessor entre pobles i civilitzacions, entre l'art i l'espectador, a través d'uns temes en què la distinció entre allò sagrat i allò profà amb prou feines existeix. L'exposició reuneix un total de 38 obres, 22 de Picasso. A les vuit que pertanyen a les col·leccions Thyssen se sumen diversos préstecs del Musée national Picasso-Paris i d'altres col·leccionistes i institucions, així com pintures del Greco, Rubens, Zurbaran, Van der Hamen, Delacroix, una escultura de Pedro de Mena i alguns gravats de Goya

Al llarg de tres dècades de la seva producció i al voltant de tres trames temàtiques, s'estableix un diàleg que posa de manifest la singularitat i les paradoxes de l'art de Picasso, la seva personal reinterpretació dels temes i els gèneres de la tradició artística espanyola i europea i la manera que els mites i ritus tant pagans com cristians es fusionen en moltes de les seves creacions, sobretot a l'hora de tractar els assumptes més universals de la vida, la mort, el sexe, la violència i el dolor.

Iconofàgia s'aborda l'apropiació de determinats aspectes del passat a través de la contemplació de les obres als museus o de les reproduccions fotogràfiques que Picasso va recopilar compulsivament; Laberint personal se centra en la narració de les seves obsessions personals mitjançant la reelaboració dels mites i epopeies clàssiques, i Ritus sagrats i profans s'endinsa en el seu acostament als ritus pagans o a l'herència del sacramental a través de diferents al·legories i cosmologies cristianes.

L'exposició es podrà visitar del 4 d'octubre al 14 de gener del 2023.

thumbnail_Centre Pere Planas nou 2021Baner-generic-180x180_

Et poden
Interessar
...

0224-banner-bonart-MetgeRural-1280x107px