banner-elscatala-817x88px
Veus ressonants, cartografies còsmiques

Opinió

Veus ressonants, cartografies còsmiques

En col·laboració amb A*Desk – Critical Thinking

Baner_Viladot_Bonart_360x356Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AW

Som éssers simbiòtics, interconnectats per teixits invisibles de xarxes vibrants que ens envolten. La vibració dels nostres pensaments té ressonància en el nostre cos i el mitjà en el qual ens trobem. El ressonar de la nostra veu deixa empremta. Aquestes forces tel·lúriques es manifesten des del principi dels temps, i la vibració i la llum podrien classificar-se com les dues forces creadores que donen forma a la nostra existència planetària.

Des de diferents tradicions ancestrals es dona llum a aquest fenomen des d’un acostament místic espiritual, i és la paraula, la veu, la vibració qui dona forma a l’existència a través de les més altes divinitats. L’antropòleg Yara ens explica que en la tradició guaraní la sacralització de la paraula és la característica essencial dels seus conceptes, tot irromp i brolla de la interacció vibrant entre l’ésser humà i el seu dir. “La seva paraula és l’expressió divina del ser lluminós que irromp des del seu més recòndit ésser. La parla és una petjada efímera, volàtil, imbuïda d’una lleugeresa ascendent. […] El sagrat que vibra en la seva veu és intangible, com la llum de vida, de resplendor”1. L’arrel de la cultura religiosa occidental també comparteix aquesta tradició amb l’Evangeli de sant Joan: “En el principi era la paraula, i la paraula era amb Déu, i la paraula era Déu […].” El desenvolupament de la consciència consisteix a anar a la trobada d’aquesta paraula, i per això és necessari adonar-nos dels nostres pensaments, paraules i el que això genera en nosaltres mateixos i en el nostre entorn. 

No venim del mico!, som éssers espirituals en un estat de transcendència. Venim d’un llarg viatge per tots els plans d’existència. Les estrelles, els planetes, les constel·lacions no són només massa, són les nostres germanes. Per un curt període de temps gaudim d’un cos físic que ve d’una substància que es crea des de l’escalfor i d’aquí la necessitat del tacte, el contacte... Per trobar els mapes d’aquest viatge pel multivers, hem d’anar a l’interior, mireu les xarxes neuronals i les xarxes còsmiques! Som xarxa, som un reflex del macrocosmos a la inversa, un mirall cap a dintre, som un miracle. Formem part d’un tot i som un tot dins d’aquesta meravellosa composició simfònica que emergeix del moviment de tots els planetes, i aquí tenim la clau del nostre ressonar, del vibrar dels nostres pensaments, del so de les nostres paraules. D’aquí la importància del nostre vibrar en consciència.

Desaprendre de l’invisible, la paraula, el pensament, desaprendre que venim del mico, desaprendre del fet que som només matèria.

----

1.  Miowa, Yara (2001) Kuarahycorá. Ediciones Urano SA. Barcelona, p. 1.

Torusto. La palabra perdida, d’Ester G. Mecías, s’ha exhibit al Goetheanum, Dornach (Suïssa), del 28/4 al 22/5 del 2022. També al festival Emergències, a Palma, com a performance: Torusto. La paraula perduda. Performance 469, l’1 d’abril del 2022.

Et poden
Interessar
...

BONART_BANNER-POSTECTURA-817x68