El Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) acull Eusebio Sempere i Abel Martín. La serigrafia: art i molt ofici, una exposició que posa en valor la estreta relació creativa i tècnica entre dues figures fonamentals en el desenvolupament de la serigrafia artística a Espanya. La mostra, oberta del 4 de març de 2024 al 31 de desembre de 2026, permet acostar-se a una col·laboració que va transcendir l’àmbit de la reproducció per reivindicar l’estampa com una forma de creació artística.
Eusebio Sempere (Onil, Alacant, 1923-1985) i Abel Martín (Mosqueruela, Terol, 1931-Madrid, 1993) van descobrir les possibilitats de la serigrafia durant la seva estada a París, on van aprendre aquesta tècnica al taller de l’artista cubà Wifredo Arcay. En tornar a Espanya, el 1960, tots dos van instal·lar a Madrid un taller des d’on van començar a realitzar les primeres serigrafies artístiques del país. Un dels primers encàrrecs que marcaria la trajectòria del taller va ser un complex llibre de Lucio Muñoz, elaborat amb textures d’arena, la qual exigència tècnica i perfecció van despertar l’interès d’altres artistes.

A partir de mitjan anys seixanta, Abel Martín va assumir íntegrament el procés tècnic d’estampació, consolidant-se com un serigrafista d’extraordinària habilitat i precisió. La seva feina va ser decisiva en la reproducció, circulació i difusió de l’art contemporani, establint una relació de complicitat amb els artistes que confiaven en el seu coneixement i domini de la tècnica. L’exposició, comissariada per Rosa María Castells, aprofundeix precisament en aquest diàleg entre la sensibilitat artística i el saber tècnic, reivindicant el paper de l’estampador com a part fonamental de la creació.
La mostra també aborda una concepció de l’obra gràfica que defensava la seva condició d’obra original i la seva capacitat per acostar l’art contemporani a un públic més ampli. Aquesta convicció, compartida per Sempere i Martín, situava la serigrafia en un espai propi dins la creació artística, lluny d’entendre-la únicament com un procediment reproductiu. La possibilitat de multiplicar les imatges sense renunciar al seu valor artístic obria noves vies de circulació i accés, fent de la gràfica un vehicle de democratització cultural.