A Shenzhen, la nova seu del Conservatori de Música de la Universitat Xinesa de Hong Kong (CUHK-Shenzhen), projectada per l’estudi Miralles Tagliabue EMBT, proposa una experiència en què les formes arquitectòniques, el paisatge i la música construeixen un mateix llenguatge. Dirigit per Benedetta Tagliabue, l’estudi signa un equipament cultural de gran escala que aspira a convertir-se en un nou referent educatiu i artístic de la Gran Àrea de la Badia de Guangdong-Hong Kong-Macao, una de les regions metropolitanes amb major projecció internacional de la Xina.
La inauguració oficial, celebrada els dies 13 i 14 de novembre, va comptar amb la presència de Benedetta Tagliabue, que va encapçalar els actes institucionals i va participar en el concert inaugural celebrat a la nova sala de concerts. L’arquitecta va completar la seva visita amb la conferència magistral Building Environments with Care, integrada en la 48a edició del cicle Spring Hills Lecture Series. El projecte, promogut pel Govern Municipal de Shenzhen, forma part de les denominades Deu Instal·lacions Culturals de la Nova Era, una iniciativa destinada a enfortir la infraestructura cultural i educativa de la ciutat.

Amb una superfície construïda d’aproximadament 129.700 metres quadrats i capacitat per acollir mil estudiants, el conservatori es concep com un petit paisatge habitat. La proposta d’EMBT parteix d’una idea suggeridora: entendre el campus com una composició musical en què cada edifici, recorregut, jardí i espai de trobada participa d’una harmonia col·lectiva. Sota el concepte Sons i sentiments del paisatge: una simfonia en capes per Shenzhen, l’arquitectura incorpora referències a l’entorn natural i cultural de la regió de Lingnan, establint una relació directa amb els turons propers, la vegetació i l’aigua.
Un dels aspectes més significatius de la intervenció és la recuperació d’un antic canal d’inundació, transformat en un curs fluvial que travessa el recinte i articula diferents espais exteriors. La circulació es desenvolupa mitjançant una combinació de recorreguts a nivell de jardí i connexions elevades, protegides per galeries i passarel·les que permeten desplaçar-se entre els edificis mantenint el contacte amb el paisatge. L’arquitectura no s’imposa sobre l’entorn, sinó que busca integrar-s’hi i generar espais de convivència per a la comunitat universitària.

El llenguatge formal del conjunt recupera un dels trets característics d’EMBT: la composició per fragments, la diversitat de materials i l’exploració de formes orgàniques. Les façanes incorporen celosies metàl·liques les línies de les quals evoquen les siluetes de violins, violes i violoncel·los, mentre que altres volums remeten a la buganvilla, flor emblemàtica de Shenzhen, i a l’ocell mitològic Peng. La llum natural també adquireix protagonisme a través de claraboies inspirades en formes vegetals. El resultat és una arquitectura que incorpora referències musicals sense recórrer a una representació literal, traslladant a l’espai construït la idea de ritme, moviment i composició.
A l’interior, aquesta relació entre art i arquitectura troba una altra expressió. El Centre d’Arts Escèniques pren com a referència els collages de violins de Pablo Picasso, establint un vincle entre l’experimentació plàstica de l’artista i la construcció d’una identitat visual per al conservatori. La fusta, la ceràmica i els materials de tonalitats càlides contribueixen a crear una atmosfera que remet a la materialitat dels instruments i a la seva capacitat de ressonància.

El cor cultural del complex és precisament aquest Centre d’Arts Escèniques, que reuneix tres espais principals: un teatre d’òpera amb 874 localitats, una sala de concerts amb capacitat per a 796 espectadors i una sala de recitals de 200 places. El seu disseny incorpora solucions acústiques avançades per respondre a les exigències de diferents disciplines musicals, des de l’òpera i la música simfònica fins a les interpretacions de cambra i les propostes contemporànies. La col·laboració amb els especialistes d’Arup Acoustics ha permès desenvolupar espais concebuts per oferir una experiència sonora de gran precisió. Entre els seus elements més destacats hi figura l’orgue monumental de la sala de concerts, fabricat per la firma austríaca Rieger, amb 60 registres i 4.280 tubs.
Més enllà de la seva dimensió educativa i tècnica, el conservatori representa una nova oportunitat per entendre l’arquitectura com a infraestructura cultural i espai de relació. Els seus jardins, galeries, places i equipaments no es limiten a donar resposta a les necessitats d’una institució acadèmica, sinó que configuren un entorn obert a l’activitat col·lectiva, on la música pot estendre’s més enllà dels auditoris i formar part de l’experiència quotidiana.
La inauguració de Shenzhen s’inscriu, a més, en una trajectòria consolidada de Miralles Tagliabue EMBT a l’Àsia. Des del cèlebre Pavelló d’Espanya per a l’Exposició Universal de Xangai de 2010, la seva estructura trenada de vímet va establir un diàleg entre la tradició artesanal i la contemporaneïtat, l’estudi ha desenvolupat diferents projectes a la Xina i Taiwan. Entre ells destaquen la torre Chinatrust a Taichung, el campus de l’Escola de Management de la Universitat de Fudan a Xangai i la renovació de Century Square, també en aquesta ciutat. A aquesta presència s’hi sumen nous projectes a Taiwan, entre els quals hi ha dues torres el desenvolupament de les quals està previst que comenci properament.