El primer gest va ser adquirir, el 2009, una antiga fàbrica abandonada que acabaria convertint-se en La Bodega, l’espai destinat a allotjar la seva col·lecció privada. Aquell immoble de grans dimensions, com tantes altres construccions del barri, conservava una arquitectura funcional i una amplitud que oferien noves possibilitats d’ús. Castaño va saber reconèixer en aquestes característiques una oportunitat per recuperar edificis i posar-los al servei de la creació contemporània. A partir d’aquella primera intervenció va començar a adquirir i rehabilitar altres propietats, que posteriorment oferiria en lloguer a artistes per instal·lar-hi els seus tallers i estudis. La iniciativa va anar generant una dinàmica d’atracció que va animar galeristes, gestors culturals i emprenedors a establir-se a l’entorn.
La Bodega es va convertir així en molt més que el dipòsit d’una col·lecció. La seva activitat va anar adquirint una dimensió pública, amb trobades i visites de professionals, col·leccionistes i institucions internacionals durant la setmana d’ARTBO. La col·lecció de Castaño, centrada especialment en l’art contemporani llatinoamericà i construïda al llarg de més de dues dècades, reuneix al voltant d’un miler d’obres, segons dades publicades sobre la seva trajectòria com a col·leccionista. Entre els visitants que han passat per La Bodega hi figuren representants d’institucions com el MoMA de Nova York, la Tate de Londres i el Museum of Fine Arts de Houston. El projecte també ha contemplat la possibilitat de donar a la col·lecció una vocació museística, ampliant-hi l’accés al públic i reforçant la seva dimensió com a patrimoni cultural compartit.

La visió inicial de Castaño va anar prenent cos gràcies a la incorporació progressiva d’altres agents culturals. L’arribada de galeríes, espais independents i plataformes de creació va contribuir a configurar una geografia artística que va anar guanyant reconeixement dins i fora de Colòmbia. Tanmateix, San Felipe no és únicament el resultat d’una iniciativa individual: la seva consolidació respon també a la implicació de galeristes, artistes, curadors i gestors que han aportat projectes i llenguatges propis. Entre els fites d’aquest procés destaca l’arribada de FLORA ars+natura i d’altres espais que van ampliar l’abast cultural del barri.
El naixement del Bogotá Art District, conegut també com BAD, va obrir una nova etapa per a San Felipe. L’antic teixit residencial i industrial va començar a conviure amb galeríes, estudis, espais expositius, propostes de disseny, gastronomia i activitats culturals. La transformació ha situat el barri al mapa de l’art contemporani colombià i ha generat un circuit reconeixible, capaç d’atreure tant el públic local com visitants internacionals. Però també planteja preguntes sobre l’equilibri entre dinamització cultural, identitat veïnal i transformació immobiliària, qüestions que acompanyen molts dels districtes artístics sorgits en altres ciutats del món.
Precisament, la història de San Felipe permet abordar una qüestió que va més enllà de la creació d’un nou pol artístic: com pot l’art intervenir a la ciutat i modificar les seves formes de relació, els seus usos i els seus imaginaris. L’arquitectura, en aquest cas, no funciona únicament com a contenidor de les obres, sinó com una eina per activar espais, recuperar construccions i generar noves formes de convivència. La intuïció de Castaño va trobar al barri un territori on col·leccionisme, rehabilitació arquitectònica i emprenedoria cultural podien establir una relació productiva.
En aquesta conversa amb Bonart, Alejandro Castaño revisita els orígens d’aquella intuïció, les decisions que van fer possible el projecte i els reptes d’un districte artístic que continua evolucionant. Una mirada des de l’arquitectura i el col·leccionisme que permet comprendre com una iniciativa personal pot desencadenar transformacions urbanes d’abast, però també com aquests processos necessiten preservar la diversitat, la independència i la identitat cultural que els van donar sentit.
L’entrevista posa en primer pla un dels protagonistes d’una transformació singular de Bogotà i recupera una pregunta fonamental: pot l’art canviar una ciutat sense perdre allò que la fa única?