TEMPORALS2025-Banners-1280x150

Exposicions

El MNCARS convida a creuar els límits de l’art amb l’experiència immersiva de Marta Minujín

El MNCARS convida a creuar els límits de l’art amb l’experiència immersiva de Marta Minujín
bonart madrid - 18/11/26

El 1965, Marta Minujín va desafiar les convencions de l’espai expositiu amb una obra que convidava el públic a endinsar-se en un univers de neons, miralls, imatges, olors i situacions inesperades. Amb Rubén Santantonín, l’artista argentina va crear La Menesunda, una instal·lació que va convertir l’art en una experiència física i sensorial. Més de seixanta anys després, el MNCARS recupera aquella aventura radical amb La Menesunda segons Marta Minujín, una reconstrucció que permet tornar a recórrer un dels episodis més singulars de l’avantguarda llatinoamericana.

Organitzada per Tate Liverpool i el Museu d’Art Modern de Buenos Aires, en col·laboració amb el MNCARS, la mostra combina documentació històrica i experiència sensorial, i constitueix la primera retrospectiva centrada en la feina de performance de l’artista argentina. Al llarg de més de sis dècades, Minujín ha desenvolupat una trajectòria singular en l’art contemporani internacional, consolidant-se com una figura essencial del happening, la instal·lació i les pràctiques participatives. La seva obra, caracteritzada per la trencadura de les categories artístiques convencionals i la incorporació del públic com a part activa de la creació, va ser reconeguda el 2016 amb el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques, atorgat pel Ministeri de Cultura d’Espanya.

La instal·lació original va ser concebuda per Minujín i Santantonín (Buenos Aires, 1919-1969) per al Centre d’Arts Visuals de l’Institut Torcuato Di Tella de Buenos Aires, amb la col·laboració de Floreal Amor, David Lamelas, Leopoldo Maler, Rodolfo Prayón i Pablo Suárez. En aquell context d’efervescència cultural i experimentació artística, La Menesunda va plantejar una nova relació entre obra i espectador. Lluny de proposar una contemplació distanciada, convidava a penetrar físicament en un entorn canviant, construït a partir de situacions inesperades, estímuls sensorials i referències a la vida quotidiana.

La reconstrucció de la instal·lació va ser possible per primera vegada el 2015, gràcies a una investigació desenvolupada pel Museu d’Art Modern de Buenos Aires a partir de fotografies, filmacions i materials documentals, amb la col·laboració de la pròpia artista. Concebuda originalment com un environment o ambientació efímera, l’obra va recuperar així la seva estructura i la seva capacitat de generar una experiència immersiva i interactiva. Després de la seva presentació a Copenhagen Contemporary, la instal·lació continua la seva itinerància europea amb les seus del MNCARS i Tate Liverpool.

El recorregut s’articula en onze espais que el visitant descobreix individualment, travessant una successió d’ambientacions on es barregen olors, imatges, textures, sons i sensacions físiques. L’experiència comença en un túnel de neons impregnat de l’olor del menjar de carrer i continua en un espai de televisors on es projecten informatius de l’època, juntament amb la pròpia imatge del visitant. Un dormitori, l’interior d’un cap que acull un petit saló de bellesa i una estructura interactiva anomenada Canasto giratorio amplien aquest univers de situacions insòlites.

La instal·lació incorpora també un espai inspirat en les carnisseries bonaerenses, titulat Intestinos, i un pasadís de terra tova i parets estretes anomenat Ciénaga. L’itinerari prossegueix per una estada amb un gran dial telefònic, una Heladera i un bosc de formes i textures suspeses del sostre, fins a arribar a una habitació de miralls en què un dispositiu lluminós i dinàmic s’activa amb la presència del visitant. Cada espai proposa una experiència diferent i converteix el desplaçament físic en una part fonamental de l’obra.

Per a Manuel Segade, director del MNCARS i comissari de l’exposició, es tracta d’un projecte ambiciós que situa l’experiència al centre de la pràctica artística i transforma la relació entre l’art i l’espectador. Segade destaca el caràcter pioner d’una instal·lació que, ja el 1965, anticipava algunes de les possibilitats que avui associem als entorns immersius. Una aportació que situa Minujín com una figura fonamental no només de l’art llatinoamericà, sinó també de l’escena artística internacional.

L’artista, que es defineix a si mateixa com una guerrillera de l’art, reivindica precisament aquesta dimensió vivencial de la proposta. Per a Minujín, La Menesunda representa una experiència immersiva, individual i singular que conserva el seu caràcter efímer. Davant l’hàbit museístic de contemplar les obres des de la distància, la instal·lació ofereix la possibilitat d’experimentar noves sensacions i establir una relació directa amb la creació. El seu plantejament es resumeix en una idea que travessa tota la seva trajectòria: no és el mateix contemplar l’art que viure’l.

Del 18 de novembre de 2026 al 8 de març de 2027. Planta 0 de l’Edifici Nouvel. Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS), Madrid.

banner-automobil-180x180IMG_9377

Et poden
Interessar
...

19-ANUNCI-BONART_BANNER_ANSELM-KIEFER