El cinema i les arts visuals tornen a trobar-se a Barcelona amb una nova edició de DART, el Festival Internacional de Cinema i Arts Visuals, que del 26 al 28 de novembre celebra el seu desè aniversari als Mooby Bosque Cinema. Una dècada després de la seva posada en marxa, el certamen manté la seva singularitat com a únic festival de cinema de l’Estat espanyol dedicat exclusivament a les arts visuals, amb una proposta que reivindica el documental com una eina per aproximar-se a la creació artística, els seus protagonistes i els debats culturals i socials del nostre temps.
La programació de DART 2026, Bonart participa en aquesta edició com a mitjà associat, inclou quinze documentals, deu dels quals són estrenes, que construeixen un recorregut per diferents geografies, disciplines i maneres d’entendre la pràctica artística. Les figures icòniques de l’art contemporani ocupen un lloc destacat en aquesta edició, amb produccions dedicades a Frida Kahlo, Georgia O’Keeffe, Fernando Botero, Ai Weiwei, Tina Modotti i Hilma af Klint. Aquests noms conviuen amb relats sobre l’activisme artístic, la preservació del patrimoni, la llibertat de creació en contextos de repressió, el poder terapèutic de l’art i les tensions que travessen el mercat internacional.

Ai Weiwei, Turandot.
La inauguració anirà a càrrec de La mirada de Frida, una producció que explora el fenomen global de la Fridamania i proposa una aproximació a la dimensió artística i simbòlica de la pintora mexicana. La presència de Frida Kahlo s’inscriu en un itinerari que també recupera la trajectòria de Fernando Botero a través de dues pel·lícules complementàries. Gracias Botero revisita el llegat de l’artista colombià més enllà de la seva mort, mentre que Botero ressegueix el seu ascens des dels inicis com a artista provincial fins a esdevenir una figura internacional de referència. La programació incorpora també Georgia O’Keeffe: The Brightness of Light, dedicada a una de les grans protagonistes de la pintura nord-americana i a la seva influència en diverses generacions d’artistes.
Un altre dels eixos del festival és l’artivisme, entès com la capacitat de la creació per intervenir en la realitat i esdevenir una eina de protesta i transformació social. Ai Weiwei’s Turandot documenta el debut operístic de l’artista i activista xinès, que pren l’òpera de Puccini com a punt de partida per connectar el relat escènic amb qüestions globals com la guerra d’Ucraïna i la crisi dels refugiats. Per la seva banda, Tina: Art, Love & Revolution recupera la figura de Tina Modotti, fotògrafa italiana i activista revolucionària que va fer de la seva vida una experiència indestriable de la pràctica artística i del compromís polític. El documental ressegueix el seu recorregut des d’Itàlia fins a Mèxic i els Estats Units, així com les seves relacions amb creadors com Frida Kahlo i Edward Weston.
La restitució del patrimoni cultural espoliat és el centre de Elephants & Squirrel, que segueix el treball de l’artista de Sri Lanka Deneth Piumakshi per aconseguir la repatriació d’artefactes culturals i restes humanes conservats en dos museus suïssos. La projecció es presenta en col·laboració amb Acció>Cinema, iniciativa que promou el cinema com a eina de transformació social, impulsada per Catalunya Film Festival amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Departament de Cultura i (Tr)african(t)s, programa de recerca sobre l’origen colonial de les col·leccions dels museus catalans.
La defensa de la cultura i del patrimoni també travessa War on Art, documental que explica la història d’una xarxa de voluntaris ucraïnesos que van arriscar la vida per protegir pintures, escultures i altres béns artístics davant la invasió russa. La desaparició de la localització dels museus ucraïnesos de Google el dia de l’inici de la gran invasió esdevé una imatge reveladora de la vulnerabilitat del patrimoni en temps de guerra. La tasca d’aquests voluntaris posa de manifest que preservar les obres significa també protegir la identitat cultural i la memòria col·lectiva d’una nació.

Georgia O'Keeffe, The Brightness of Light.
En un altre context polític, Westoxicateds, documental autobiogràfic de la directora iraniana Gilda Pourjabar, s’endinsa en les possibilitats de llibertat que pot obrir la cultura en una societat marcada per la repressió. A partir dels records de la seva adolescència a Teheran durant els anys noranta, la cineasta reconstrueix l’impacte de les cintes de rock de contraban i dels videoclips de MTV captats amb antenes parabòliques il·legals. Aquelles imatges i sons van alimentar una actitud de rebel·lia que es va estendre entre tota una generació, i que el documental recupera com una forma de resistència cultural.
El poder transformador de la pràctica artística apareix també en dues propostes que aborden experiències personals i maneres alternatives d’entendre la creació. El pintor y el escorpión, de Sadrak Zmork, estrena mundialment a DART el retrat de l’artista Jesús Galiana, que afronta una crisi vital després de ser diagnosticat de Parkinson als 39 anys. La malaltia l’obliga a replantejar-se la seva relació amb la pintura i amb el propi cos, mentre l’abstracció esdevé una nova via d’expressió i una possibilitat de transformació. Al seu costat, The Double Life of Hilma af Klint recupera la figura de la pintora sueca, pionera de l’abstracció, i la seva recerca vinculada a l’espiritualitat i a altres formes de coneixement. Una obra avançada al seu temps que va qüestionar els límits de la representació i de la percepció del món visible.
El festival també s’endinsa en les zones menys transparents del sistema artístic amb The Oligarch and the Art Dealer, un documental que adopta els codis del thriller per reconstruir un dels conflictes més sonats del mercat de l’art contemporani: l’enfrontament entre el multimilionari rus Dmitry Rybolovlev i el marxant suís Yves Bouvier. Una relació inicialment basada en la confiança i en la construcció d’una col·lecció extraordinària, amb obres de Leonardo da Vinci, Mark Rothko i René Magritte, acaba desembocant en una batalla judicial multimilionària. La pel·lícula posa el focus en les relacions entre poder econòmic, especulació i comerç artístic, i en les estructures que determinen el valor i la circulació de les obres.

Carlos Saura.
La memòria i la vigència dels moviments artístics i arquitectònics completen aquest recorregut. bauhaus forever revisita el llegat de la Bauhaus i la capacitat de les seves idees per continuar influint en les maneres contemporànies de crear i habitar. D’altra banda, Facundo Martínez: From Mislata To Kioto recupera la trajectòria d’un constructor valencià visionari, fins ara poc conegut, i reivindica una obra que forma part de la memòria urbana de València i que reclama ser preservada i redescoberta. La programació incorpora igualment una mirada a les visionàries de l’arquitectura a través de figures com Denise Scott Brown.
Més enllà de les projeccions, la desena edició reforça la dimensió professional i de reflexió del festival amb una nova convocatòria de DART Lab, que arriba a la segona edició. Entre les activitats destaca la presentació de Synthetic Memories, projecte de Domestic Data Streamers adquirit recentment pel MoMA de Nova York, que permet abordar les noves possibilitats creatives que sorgeixen de la intersecció entre art i tecnologia. També s’hi celebrarà una taula rodona sobre el paper del cinema i de la imatge en moviment en la cura de l’estètica davant la sobresaturació visual contemporània. El programa es completarà amb una sessió de curtmetratges d’animació i un col·loqui sobre l’evolució d’aquest gènere a Espanya, amb la participació del Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, una de les principals cites internacionals d’aquest àmbit.
La cloenda tindrà un significat especial amb el lliurament, a títol pòstum, del Premi Honorífic a la Trajectòria Artística a Carlos Saura, en reconeixement del seu llegat cinematogràfic i de la seva aportació a la cultura visual. La seva filla, Anna Saura, recollirà el guardó i presentarà Carlos Saura: Ese niño de la fotografía, documental que dirigeix i que es projectarà durant la gala de clausura. A partir d’arxius personals fins ara inèdits, la pel·lícula proposa un retrat íntim del cineasta, de la seva manera de mirar i crear i de la passió per l'ofici que va mantenir al llarg de la seva vida.