La Fabra continua en aquesta segona temporada a càrrec de la directora Claudia Elies apostant per l’ambició. En l’últim any, el centre ja ha consolidat un augment de públic del 84,70%, amb 15.791 visitants. I en aquesta línia vol seguir, apostant per diverses exposicions individuals d’artistes inèdites a Catalunya, un apropament i major relació amb els centres contemporanis de la ciutat —que es troben en un procés de renovació total, a causa de l’efecte dominó en les noves direccions—, millors contractes i més garanties per a les treballadores, i un dinamisme de les exposicions que permeti mantenir La Fabra activa durant tot el curs, ocupant les diferents sales i programant un gran conjunt d’activitats que aconsegueixin donar diferents visions a la mateixa exposició. De nou, les diferents activitats de mediació, educació i programes públics pretendran consolidar una bona relació tant amb els centres contemporanis de la ciutat com amb els estudiants i les escoles d’ensenyament superior d’art contemporani, així com amb la mateixa ciutadania que habita el barri de Sant Andreu.
La temporada arrenca al setembre amb una exposició a la Planta 2 de LUCE (València, 1989), titulada De cua d’ull, que, amb una exposició d’un conjunt de fanals, acompanyats per frases, enunciats i pensaments, pretén crear una nova visió de les possibilitats d’ús de l’espai públic com a espais de reflexió, utilitzant l’exemple de l’ús com a taulell d’anuncis que se’n fa tan habitualment d’aquests fanals a la ciutat.

A l’octubre, dues exposicions més ens ensenyen la forta aposta de La Fabra per convertir-se en un espai d’acollida d’artistes ja consolidades en el panorama internacional i nacional, però que no han comptat encara amb una gran exposició individual a territori català. És aquest el cas de l’exposició de Nora Aurrekoetxea (Bilbao, 1989), que a la Planta 0 presentarà una exposició comissariada per Vera Martín Zelich. Aquí es reuniran obres existents amb altres de nova producció, destacant el paper de La Fabra com a centre de producció d’art, i ens ensenyaran un treball, el d’Aurrekoetxea, que es basa en el moviment en l’espai configurat a través de les seves escultures. A partir de la performance, el text i la instal·lació, Aurrekoetxea indaga en la plasmació material dels processos, destacant el seu moviment, l’accident i l’ús d’objectes quotidians. Després d’haver tingut un recorregut bastant establert en el terreny nacional i internacional, ens presenta la seva primera exposició individual a Barcelona.

I si Aurrekoetxea representa aquesta línia per l’aposta d’artistes nacionals, l’exposició dedicada a Randa Maroufi (Casablanca, Marroc, 1987) —la primera individual a l’Estat—, comissariada per la mateixa directora Claudia Elies, ens dona aquesta perspectiva internacional que vol acollir el centre. Enfront de la materialitat d’Aurrekoetxea, els films, fotografies i instal·lacions de Maroufi ens acosten a l’exploració de com els cossos són modelats per diversos dispositius: la burocràcia, el treball, la frontera o l’espai públic. Aquesta exposició comptarà amb diverses visites comentades, entre les quals destaquen una programada amb l’activista i escriptora Brigitte Vasallo i una altra amb l’artista María Alcaide, que permetran ampliar els relats que podem desenvolupar arran de la mateixa mostra.
Aurrekoetxea i Maroufi són exemple d’aquesta ambició de La Fabra: consolidar-se com un espai d’acollida d’artistes ja reputades en el terreny nacional i internacional, que troben en aquest espai el primer acostament a l’àmbit català i barceloní a través de la possibilitat de desenvolupar un projecte processual, inèdit i, a la vegada, consolidador.