La frontera entre el món humà i l’animal esdevé un territori de qüestionament i descoberta en el treball de Carlos Casas. La Fundació Miró Mallorca acull, del 18 de setembre al 18 d’abril de 2027, una proposta que reuneix dues de les seves pel·lícules immersives, Cemetery (2019) i Bestiari (2025), dues creacions que exploren les possibilitats del cinema documental des d'una perspectiva sensorial, sonora i intercultural.
Concebudes com a peces audiovisuals multicapa, les dues obres desborden els límits de la projecció cinematogràfica convencional per construir entorns en què la imatge i el so generen noves formes de relació amb l'espectador. L'experiència no es limita a allò que es veu: les freqüències, les vibracions i les textures sonores obren un espai de percepció que interpel·la el cos i amplia els mecanismes habituals de l'escolta.

El centre de la proposta és una adaptació a pantalla de Bestiari, una complexa investigació multisensorial de Casas que es va presentar per primera vegada com a esdeveniment col·lateral de la 60a Biennal d'Art de Venècia, el 2024, en representació de Catalunya i les Illes Balears. Comissariada per Filipa Ramos i produïda per l'Institut Ramon Llull, la instal·lació va convidar els visitants a endinsar-se en un espai d'escolta i somieig, concebut com una experiència capaç de desencadenar una transformació psicosomàtica.
El punt de partida conceptual de Bestiari és la Disputa de l'ase, text medieval escrit el 1417 per l'autor mallorquí Anselm Turmeda. En aquesta narració, els animals sotmeten la humanitat a judici per la seva pretensió de superioritat sobre la resta d'éssers vius. La història s'inicia quan un frare descobreix que pot comprendre el llenguatge dels animals i assisteix a un debat extraordinari en què aquestes criatures, representades per un ase, qüestionen els fonaments de l'antropocentrisme i reivindiquen les seves pròpies formes d'intel·ligència, organització i existència.

Casas recupera aquesta narració i n'actualitza la mirada per plantejar una aproximació al món natural que qüestiona els límits de la percepció humana. Enregistrada en diversos parcs naturals de Catalunya, Bestiari articula un paisatge sonor i visual en què conviuen animals reals i imaginaris vinculats al territori. Els sons de ratpenats, dofins, serps, ases, cotorres i abelles dialoguen amb les veus d'elefants i altres criatures presents en el relat medieval.
Els crits, les freqüències, els moviments i els sistemes de percepció dels animals esdevenen així la matèria primera d'un univers audiovisual que convida a experimentar altres maneres d'habitar i comprendre el món. Hi ha sons que es poden escoltar i d'altres que es perceben físicament a través del cos; imatges que es mostren de manera directa i d'altres que activen la imaginació per suggerir formes de visió que escapen a les capacitats humanes.