Exposicions
Marina Núñez i l'enigma d'un planeta que som també
Hi ha viatges que no consisteixen a assolir un territori desconegut, sinó a comprendre que allò que busquem fora també forma part de nosaltres. Viatge al centre de la Terra , de Marina Núñez, parteix d'aquesta idea per endinsar-se en un univers on la ciència, la imaginació i la creació artística convergeixen. L'exposició, presentada al Museu Extremeny i Iberoamericà d'Art Contemporani (MEIAC), a Badajoz, convida a qüestionar les fronteres entre els éssers vius, el món mineral, la tecnologia i el cosmos.
Des de les visions subterrànies d'Athanasius Kircher, publicades el 1665, fins a la novel·la de Julio Verne del 1864, l'interior de la Terra ha alimentat una llarga tradició de relats, hipòtesis i representacions. Sota la superfície terrestre s'ha projectat tant el desig de coneixement com la fascinació per allò que roman ocult. Marina Núñez recupera aquest imaginari per plantejar una reflexió contemporània sobre la nostra relació amb el planeta i amb les forces que intervenen en la transformació.
L'artista ha desenvolupat una trajectòria marcada pel qüestionament dels límits del cos, la identitat i les formes de vida. Les seves obres, poblades de figures híbrides, anatomies mutants i escenaris en què allò orgànic conviu amb allò tecnològic, desestabilitzen les categories amb què habitualment interpretem la realitat. Als seus universos visuals, el cos deixa de ser una estructura tancada per convertir-se en un espai permeable, subjecte a transformacions i connectat amb altres matèries i organismes. Aquesta concepció és fonamental per entendre una proposta que desplaça l'ésser humà del centre de la mirada i el situa dins una xarxa d'interdependències.
En diàleg amb exploradors, científics i escriptors, les sèries de Núñez funcionen com a instruments d'aproximació al món. Les seves imatges no pretenen oferir respostes definitives, sinó obrir interrogants, introduir variacions i revelar relacions inesperades entre allò viu, allò mineral, allò artificial i allò còsmic. La imaginació apareix així com una eina per ampliar els límits del coneixement i assajar altres maneres de comprendre els processos que configuren l'existència.
Per tant, el viatge que proposa l'exposició no es limita a una exploració geològica. També és una indagació sobre la continuïtat entre els organismes i el seu entorn, sobre la matèria que compartim i sobre els processos de transformació que travessen el planeta. La Terra deixa de presentar-se com un escenari exterior a l'experiència humana per revelar-se com un sistema dinàmic on conflueixen matèries, energies, temporalitats i formes de vida.
Comissariada per Isabel Durán, Viatge al centre de la Terra convida a revisar la nostra posició com a observadors. No contemplem el planeta des d´una distància absoluta, sinó des de l´interior d´una trama de relacions que ens precedeix i ens sosté. En aquest desplaçament de perspectiva resideix una de les claus de l'obra de Marina Núñez: qüestionar l'excepcionalitat humana per imaginar una realitat on les fronteres entre naturalesa i artifici, individu i entorn, matèria i vida esdevenen inestables.
Et poden
Interessar
...
