L’obra d’Antoni Gaudí continua plantejant interrogants que van més enllà de la seva singularitat arquitectònica. La geometria, les solucions constructives, la relació amb la natura, el simbolisme i la capacitat de projectar noves formes d’habitar són alguns dels àmbits que centren el Gaudí International Congress 2026, el primer congrés dedicat específicament a la recerca científica sobre l’arquitecte. La trobada tindrà lloc del 22 al 25 d’octubre a la Pedrera, a Barcelona, amb la voluntat de generar nova producció científica, posar en comú coneixements i afavorir el diàleg entre disciplines.
Compra d'inscripcions al Gaudí Congress
El congrés s’emmarca en l’interès per aprofundir en el llegat de Gaudí des d’una perspectiva que combina la revisió històrica i documental amb l’anàlisi tècnica, la conservació del patrimoni i les possibilitats que ofereixen les eines contemporànies de recerca. La iniciativa vol contribuir a ampliar el coneixement sobre la seva obra i el context en què es va desenvolupar, alhora que planteja nous reptes per a la investigació futura.
La inauguració institucional tindrà lloc el dijous 22 d’octubre amb la participació de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar. El discurs inaugural anirà a càrrec de Galdric Santana, comissari de l’Any Gaudí i director de la Càtedra Gaudí. La primera jornada inclourà la ponència Inhabiting Gaudí, de Rosa Maria Alsina Pagès, de La Salle-URL, i les comunicacions dedicades al projecte arquitectònic, les tècniques constructives i la conservació.
El divendres 23 serà el torn de les investigacions centrades en la història, la teoria i la documentació. Entre les ponències destacades hi ha la de M. Mercè Compte Barceló, de la Universitat de Barcelona, sobre els jardins en l’obra de Gaudí, i la de Miquel Domènech Roig, tècnic del Consorci de la Colònia Güell, dedicada a la figuració simbòlica i l’abstracció en els trencadissos dels finestrals de la cripta de la Colònia Güell. La jornada es completarà amb noves sessions de comunicacions i una proposta de visites culturals.
La tercera jornada, dissabte 24, posarà el focus en la comunicació, els valors i la projecció contemporània de l’obra gaudiniana. La ponència d’Albert Samper Sosa, de la Universitat Rovira i Virgili, abordarà la reconstrucció digital del tornaveu perdut de Gaudí, una investigació que vincula l’estudi geomètric amb les possibilitats de les tecnologies digitals per recuperar i interpretar elements desapareguts. Les comunicacions del grup temàtic completaran el programa científic del dia, que també preveu visites culturals.
El congrés es clourà diumenge 25 d’octubre amb una sessió dedicada a la geometria i la modulació a la Torre Bellesguard, a càrrec de Galdric Santana Roma, de la Universitat Politècnica de Catalunya. La jornada final inclourà l’exposició de les conclusions i dels reptes de futur per part del comitè científic, un torn de preguntes i la presentació de propostes per donar continuïtat a les línies de recerca obertes durant la trobada.
Al llarg de les quatre jornades, el programa combinarà ponències especialitzades, comunicacions científiques i activitats culturals, amb la participació d’investigadors i professionals de diferents àmbits. Més enllà de revisar les aportacions ja conegudes sobre Gaudí, el congrés aspira a establir un espai de treball compartit des del qual impulsar noves preguntes i metodologies d’estudi.