El terratrèmol registrat el 10 d'agost passat ha deixat un impacte important sobre el patrimoni cultural de Colòmbia. El primer balanç elaborat pel Ministeri de les Cultures xifra en 124 els béns i els llocs d'interès cultural afectats en set departaments del país, una avaluació que inclou tant immobles amb reconeixement oficial com espais que, malgrat comptar amb valors patrimonials, encara no disposen d'una declaratòria.
Del conjunt identificat, 40 corresponen a béns dinterès cultural de làmbit nacional. La magnitud dels danys és desigual: 22 presenten una afectació considerada alta, cosa que representa el 55% del total; 13 registren danys de nivell mitjà, equivalents al 32,5%, i cinc més presenten una afectació baixa.
Els béns inclosos en aquest primer inventari es localitzen a Antioquia, Cauca, Chocó, Caldas, Risaralda, Quindío i Valle del Cauca, territoris que concentren bona part dels efectes del sisme. Entre els espais afectats destaquen especialment els edificis religiosos, amb 39 immobles d'aquest tipus inclosos al balanç.
El patrimoni urbà també ha patit conseqüències significatives. Dels 15 centres històrics situats dins l'àrea afectada pel terratrèmol, 12 presenten algun tipus d'afectació. Entre ells hi ha els d'Abellorral, Jardí, Jericó i Santa Fe d'Antioquia, a Antioquia; el Sector Antic de Popayan, a Cauca; diversos conjunts històrics de Manizales, Aguadas i Salamina, a Caldas; i els sectors antics de Buga, Cali, Cartago i El Cerrito, a la Vall del Cauca.
Un dels àmbits patrimonials de més rellevància afectats per l'emergència és el Paisatge Cultural Cafeter de Colòmbia, inscrit per la Unesco a la llista del Patrimoni Mundial i estès per 51 municipis. Segons el Ministeri de les Cultures, el terratrèmol ha provocat danys greus a més del 60% dels centres urbans d'aquesta zona, a més d'esfondraments d'habitatges, interrupcions a les vies de comunicació i talls de serveis bàsics a les àrees rurals.
Els efectes més severs es concentren als municipis situats més a prop de l'epicentre. Sevilla, El Caire i L'Àliga presenten nivells de destrucció que, en alguns punts, arriben fins al 80%, segons el balanç inicial de les autoritats culturals.
L´emergència no es limita al patrimoni arquitectònic i urbà. El terratrèmol també ha afectat vuit manifestacions del Patrimoni Cultural Immaterial, posant en relleu que les conseqüències d'una catàstrofe d'aquestes característiques arriben tant als espais físics com a les pràctiques, els coneixements i les tradicions transmeses entre generacions.
Entre les manifestacions identificades figuren els portadors de Viche, la tradició calenya dels testos d'alfeñique, els gualís, lloats i aixecaments de tombes, els sabers vinculats a la parteria afro del Pacífic i el complex musical i dancístic de la salsa calenya. El llistat inclou així mateix les cuines tradicionals, els coneixements associats a la pesca artesanal al riu Magdalena i al Carnaval de Riosucio, a Caldas.
El primer inventari del Ministeri de les Cultures ofereix així una dimensió patrimonial d'una emergència que ha afectat nombrosos territoris colombians. A l'espera d'avaluacions més detallades, el balanç posa de manifest la magnitud dels danys i la necessitat d'intervenir no només sobre els edificis i els conjunts històrics, sinó també sobre les comunitats i expressions culturals la continuïtat de les quals es pot veure compromesa després del desastre.