Exposicions
Roma acull una gran lectura de l'art mexicà modern a través de Diego Rivera
Al Palau Caffarelli dels Museus Capitolins, a Roma, es presenta una de les propostes expositives més ambicioses dedicades a l'art llatinoamericà a Europa les últimes dècades. La mostra, oberta al públic fins al 13 de desembre, articula un recorregut de gran amplitud històrica i estètica al voltant de la figura de Diego Rivera, però sense limitar-se a una lectura monogràfica estricta.
Amb més de 140 obres procedents de col·leccions públiques i privades, l?exposició construeix un relat visual complex que combina pintures, dibuixos, estudis preparatoris i material fotogràfic. Encara que l'eix central l'ocupa Rivera mateix —amb una selecció d'uns trenta peces—, el conjunt s'amplia per situar-lo dins d'una xarxa artística i intel·lectual molt més extensa.
En aquest diàleg apareixen figures essencials de l'art mexicà del segle XX com Frida Kahlo, José Clemente Orozco, David Alfaro Siqueiros o María Izquierdo, juntament amb el llegat paisatgístic de José María Velasco. La dimensió documental es reforça amb les imatges de Tina Modotti, que capturen transformacions socials i culturals d¿un país en plena redefinició.
L'exposició ha estat concebuda com a sinergia institucional entre Itàlia i Mèxic, amb l'impuls de Roma Capitale i el patrocini de l'Ambaixada de Mèxic i de l'Institut Nacional de Belles Arts i Literatura. La curadoria va a càrrec de Miguel Fernández Félix, director del Museu Kaluz de Ciutat de Mèxic, i Alberto González Torres.
Lluny de limitar-se a una celebració del muralisme, el recorregut proposa una lectura més àmplia: entendre com l?art es va convertir en una eina clau per construir i comunicar la identitat nacional mexicana després de la Revolució. Aquesta reflexió s'articula en quatre nuclis narratius que guien el visitant de manera fluida.
L'itinerari parteix de les bases acadèmiques del segle XIX, per endinsar-se després en el període europeu d'aquests artistes, quan el contacte amb les avantguardes del continent —especialment el cubisme— va transformar el llenguatge visual. Des d´aquí, l´exposició enllaça amb l´esclat de la modernitat artística a Mèxic i les seves múltiples tensions internes.
No obstant això, el relat no comença estrictament amb la Revolució del 1910. La proposta retrocedeix fins al 1821, moment de la independència mexicana, per plantejar una qüestió que travessa tota la mostra: què significa ser mexicà en un país que, des del seu origen com a nació, busca representar-se a si mateix a través de la imatge.
El resultat és un viatge cromàtic i històric que transcendeix la figura de Rivera per esdevenir una exploració del naixement de l'art modern a Mèxic i dels intercanvis culturals que ho van fer possible.
Et poden
Interessar
...
