Opinió
El retorn dels Knicks: el cos urbà com a mite a la Nova York contemporània
Knicks, cultura visual i el retorn del mite novaiorquès. Del parquet al museu unint esport, art contemporani i la reinvenció simbòlica de Nova York.
Hi ha tornades esportives que no es limiten al marcador. El dels New York Knicks a les Finals de l'NBA, per primera vegada des del 1999, funciona més aviat com una reordenació de l'imaginari d'una ciutat que es pensa a si mateixa a través dels seus equips, icones i narratives culturals. Han passat 27 anys des de la seva última aparició a l'escenari decisiu de la lliga, i l'equip ha arribat fins aquí amb una contundència que no només es mesura en resultats: una victòria per 93-130 davant els Cleveland Cavaliers al segon partit d'una sèrie tancada per escombrada consecutiva.
El Madison Square Garden torna a ser un espai de densitat simbòlica on l'esport es barreja amb la litúrgia urbana. Però allò veritablement interessant passa fora de la pista: en la manera com aquest retorn reconfigura les imatges amb què Nova York es representa a si mateixa.
En aquesta cruïlla entre esport i cultura visual apareix l'obra Sprewell de Tschabalala Self, exposada al Museu Guggenheim. Self, una de les veus més reconeixibles de l'art contemporani nord-americà, treballa des de fa anys en la intersecció entre cos, identitat i cultura popular, amb especial atenció a les formes en què allò afroamericà ha estat representat —i construït— en l'imaginari visual dominant. El seu llenguatge, basat en el collage, el tèxtil i la fragmentació figurativa, no cerca representar cossos, sinó reconstruir-los com a territoris simbòlics.
Sprewell , com suggereix el seu propi títol, dialoga amb l'univers del bàsquet a través de la figura de l'exjugador Latrell Sprewell. Tot i això, l'obra no s'atura en la biografia esportiva, sinó que utilitza aquest referent com a detonant cultural: l'atleta convertit en icona, la fama com a construcció estètica, el cos com a superfície de projecció social. A les mans de Self, l'esport deixa de ser esdeveniment per convertir-se en llenguatge.
Aquest desplaçament no és casual en un moment en què els Knicks tornen a ocupar el centre de la conversa pública. La cultura visual novaiorquesa també ha registrat aquest canvi de cicle. La portada de l'1 de juny de The New Yorker , titulada Kings of New York, situa Jalen Brunson -base i líder de l'equip- com a figura central d'una composició en què apareixen, en segon pla, llegendes de diferents generacions de la franquícia com Carmel Anthony o Patrick Ewing. La imatge construeix una jerarquia clara: el present encarnat a Brunson domina el pla, mentre el passat funciona com a cor històric.
El contrast amb una altra portada del 2021 resulta inevitable. En aquell moment, la narrativa visual de la ciutat afavoria els Brooklyn Nets, representats per Kevin Durant, Kyrie Irving i James Harden per sobre dels referents dels Knicks. Era una altra ciutat simbòlica, una altra distribució del prestigi esportiu. Avui aquest relat s'inverteix amb precisió gairebé coreogràfica.
La figura de Brunson, a més, no només condensa l'èxit esportiu recent —culminat amb el pas a les Finals després de la quarta posttemporada a la franquícia i una sèrie decisiva resolta amb autoritat— sinó que es converteix en emblema d'una reconfiguració més àmplia. La seva imatge no pertany únicament al bàsquet, sinó a la iconografia contemporània de Nova York, on l'heroi esportiu torna a ocupar un lloc central a la mitologia urbana.
El que s?està jugant, en realitat, va més enllà d?una sèrie o d?una temporada. És recuperar un relat. Un on l'esport, l'art contemporani i la cultura visual deixen de ser esferes separades per formar part d'una mateixa conversa sobre identitat, memòria i representació. Nova York, una vegada més, no només competeix: es narra a si mateixa.
Et poden
Interessar
...
